Avui comença la setmana més blava de la història democràtica del nostre Estat. Encara que a hores d'ara n'hi ha que es barallen per saber si Zapatero va perdre, si Rajoy va guanyar o si la crisi esfondrà el poder, la veritat és que poc importa: el tsunami blavero ja és aquí. Si en llevam Portugal i el limbe del País Basc, la silueta de la resta s'assembla més al logo d'una televisió de la caverna que a un país socialista, en teoria. Precisament, la teoria i la pràctica real d'una política liberal conservadora són el que ha acabat provocant el gir a les urnes: triar per triar, millor un Govern de dretes que un succedani desorientat que no sap on té l'esquerra.

Després, a les autonomies i als ajuntaments la cosa ha anat realment a pitjor. La corrupció no s'ha penalitzat en absolut, cosa que descriu molt bé el tarannà de la nostra societat, i l'opció d'esquerres majoritària, excomunistes fins fa poquet, s'ha negat a donar suport als de sempre, en teoria socialistes. I és que, si ens posam puristes, es fa difícil destriar els discursos i els personatges: PP versus PSOE , o a l'inrevés, qui hi troba les set diferències? Per això, i malgrat la por inicial que sempre provoquen els de la gavina, Esquerra Unida ha estat valenta, o senzillament coherent: millor mirar la revetla des de la barrera que ser còmplice de determinats saraus.

A la nostra terra, la cosa no ha estat així de fàcil, faltaria més. Aquí, la valentia la deixam per als qui no tenen res a perdre-hi i dormen a la plaça d'Espanya o per als funcionaris interins que cada matí van a la feina sense saber si en serà el darrer dia. Aquí, els guanyadors ens donen lliçons des de la balconada de Cort sobre la importància dels valors i de l'educació, mentre el seu líder i futur president de la Comunitat es refà contínuament de paraules donades i de càrrecs compromesos. El darrer damnificat de la setmana ha estat el flamant batle de Manacor.

Antoni Pastor és l'últim d'una llista de decebuts indignats que retrata amb molta exactitud el tipus de persona que ens governarà. Ara que ja sabem que els seus no es poden fiar d'ell, ens queda claríssima la poca cosa que podrem esperar del nou president i dels seus consellers sorpresa. De fet, el mateix dia que Bauzá aplaudia el conservador de "percha y porte" a Palma, el partit assumia una batlia immoral i enverinada a Alcúdia. I és que el mateix Bauzá, que al Parlament exigeix que els seus li lliurin l'acta de diputat per evitar "transaccions de voluntats", a Alcúdia ha beneït un govern de la mà d'una trànsfuga. Iniciam, així, una nova legislatura que té més paraules donades que doblers a l'erari públic.