Hi ha una vella i implacable màxima política que diu que caprici és posar la voluntat per sobre del sentit comú. Quan es fa això, mai no es pot tornar enrere, perquè els capricis són actituds infantiloides que res no tenen a veure amb el seny.

Per què Aina Calvo decidí impulsar la construcció del palau de congressos i l'hotelarro annex, una de les més controvertides iniciatives de Jaume Matas? És un misteri que al final ha pagat molt car: aquest buc immens aferrat a l'autopista ha pesat molt més en contra seva que alguns dels carrils bici a favor seu. Ara el Govern no paga Acciona. Com és lògic, s'estima més que ho faci Bauzá quan prengui possessió. Així podrà deixar uns comptes una mica menys dolents...

Tot plegat és un despropòsit. L'adjudicació de Matas a diferents empreses privades per fer el palau era anul·lable de totes totes per un problema de titularitat dels solars. Calvo només havia de moure un dit i el bagulot de l'autopista no s'hauria construït. A sobre (i això és el més trist) no l'ha pogut inaugurar abans de les eleccions, perquè era pràcticament impossible que pogués obtenir la llicència d'activitats si no es reestructurava el trànsit a tota la zona, objectiu del tot utòpic sense que Palma no disposi d'un segon cinturó.

Al final el que han aconseguit els que construïren el palau és continuar fidelment amb el model gegantista de Matas: palau de congressos davant i Son Espases darrere. És a dir, implica noves infraetructures viàries i la reforma de la façana marítima, tal com l'havia projectada el PP. Ara que Aina Calvo se'n va a l'oposició i, per tant, haurà de parlar molt més alt i clar, deu una explicació als ciutadans: per què ha fet aquest palau que el Govern no pot pagar? Què hi ha al darrere d'aquesta decisió que res no té a veure amb l'òptica socialista d'entendre Palma?.