"La persona reflexiva té una aflicció que la persona irreflexiva no coneix, una aflicció que pot fer néixer una insatisfacció amb aquells que governen l'esdevenir del món." Aquestes paraules de Kant certament vénen al cas en el moment actual, unes eleccions, en què ha tingut molt de ressò el greu problema econòmic que patim, però quasi gens el fet que són necessaris canvis en el nostre estil de vida, completament materialista, i insostenible, per caviar un futur que ens condueix a conseqüències catastròfiques, no per a nosaltres, sinó per a les generacions esdevenidores.

No tinc cap mena de dubte que continuarem destruint els limitats recursos de la Terra amb una economia que tan sols depèn del creixement, que ens du a exhaurir els recursos del planeta i a la degradació ambiental.

La pregunta que cal fer-se seria si podem considerar legítima la persistència en el saqueig del nostre planeta, per mantenir un sistema de vida que sols gaudeix un 15% de la població mundial, mentre que mes de la meitat d'aquesta mateixa població viu en l'extrema pobresa. En cas contrari, els responsables serien els líders polítics, uns menys que d'altres, dels països industrialitzats o emergents, però també les societats, suposadament lliures i democràtiques, que no fan ús dels mecanismes al seu abast per aturar un procés que ens porta a un malson, el de la Terra castigant la humanitat.

La història acostuma a ser tossuda per repetitiva, no només en el fet dels canvis climàtics, sinó també en allò que ateny els canvis socials. Brian Fagan, un antropòleg anglès, va escriure un llibre, La corriente del Niño y el destino de las civilizaciones, en què propugna, magníficament, que la desaparició de moltes civilitzacions fou deguda a canvis climàtics i al fet de no saber-nos-hi adaptar a temps.

En el capítol segon del llibre quart de la Història de Roma, escrita per Theodor Mommsen, quan parla de la reforma de Tiberi Graco (segle II aC), trobem frases com aquestes:

"Els partits tan sols lluiten amb bones paraules, però no es fa sentir la seva acció".

"La vida política sols es manifesta en les eleccions anuals".

"Escassegen els fets en què es defensen principis oposats entre les diferents candidatures".

"En una democràcia encara als inicis, va arribar la crisi de la qual sortí la revolució romana... fou més bé econòmic i social... la guerra del capital contra el treball i la llibertat individual."

"El poble és també un poderós senyor... es mostra molt exigent... pretén que es reconegui la sobirania del poble"
Tot plegat, una demostració de com el moviment del 15-M arrela molt lluny dins la història.

Ambdues coses, una decidida protecció ambiental i que els governants lluitin per assolir la salut, amb tota l'amplitud de la paraula, dels governats, sembla que necessiten un canvi de rumb. Ni el contenidor, la Terra, ni el contingut, la humanitat, estan satisfets de la situació actual i, per tant, protesten. La Terra, amb terratrèmols, tsunamis, caps de fibló gegants, inundacions, volcans, etc. I la humanitat, amb manifestacions de protesta, que s'escampen com l'oli.

L'encapçalament d'aquest escrit, Donem una oportunitat a les formigues, és el títol d'un conte de Frederic Pohl, del seu llibre Corrents alternes. Esperem que no sigui premonitori d'allò que pot ser un futur no gaire llunyà.