A la nostra primera setmana de mapa d'Espanya, Illes Balears incloses, de color blau (però molt blau!) hem conegut com desallotja la dretona les concentracions dels joves assemblearis i pacifistes que exigeixen una expectativa de futur. Per als que pensin que un partit com Convergència no és igual que el Partit Popular de Castella, que deixin d'enganar-se: liberals i nacionalistes tots dos. En un país mínimament democràtic, una intervenció com la de plaça Catalunya hauria acabat amb qualque dimissió i flagel·lació pública, però nosaltre no som nòrdics. Aquí, al Mediterrani, sabem que no hi ha millor defensa que un bon atac. La culpa la tenen els indignats, que ja esta bé de provocar! Mentrestant, a la capital del Regne blau la dreta està molt enfadada perquè a Sol els indignats dormen d'allò més amples. Per això, alguns dels "intel·lectuals" de la caverna ja estan reclamant més contundència a base de porra o pistola, com a bon partit de centre moderat!

Aquí, a la nostra realitat paral·lela i una mica surreal, els de centre moderat viuen la seva pròpia esquizofrènia. I és que per una banda asseguren que aprimaran el sector públic, el mateix que varen engreixar en el seu dia, i, per altra banda, estan disposats a contractar una legió de mestres per dur a terme l'evangelització castellana. Classes a la carta i immigrants confinats a l'escola pública, aquest és el primer deute que Bauzá haurà de saldar amb l'Opus Dei i les concertades religioses. No es pot negar que el futur president té molt clar qui el vota i per què. Després d'arreglar el cos a l'Església i d'aconseguir que els pares puguin triar la llengua com si fos una pizza, tocarà convertir el català a la funció pública en un mèrit, com l'anglès o el rus. Mesures fonamentals per a una economia en crisi. Que després no diguin que la dreta improvisa i no té les coses clares.

Mentrestant, l'oposició socialista continua la seva deriva delirant i endogàmica. Antich, després d'entendre que no es guanyen eleccions sinó que es perden governs, prepara la seva retirada al Senat, un lloc tranquil i ben remunerat que segurament compartirà amb el llanterner José Maria Rodríguez. La successió d'Antich es prepara como sempre: d'esquena als seus votants i en clau partidista. L'esquerra no vol acceptar que té un electorat primmirat, exigent i decebut; mentre la dreta poleix dia a dia el discurs de l'eficiència i del victimisme pel calaix buit. Una feina fàcil en un país blau on la culpa en primera i darrera instància sempre la té ZP.