La prova fefaent que darrere la mobilització d'aquests dies no hi havia cap partit polític -i, per descomptat, tampoc cap sindicat!- és que al partit polític capaç de muntar-la com l'han muntada no li faria falta organitzar una mobilització com aquesta. Ni bravejar de suport popular, que és allò que sol fer el partit que es vol veure guanyador. Les lectures dels resultats dels comicis d'ahir no podran evadir l'explicació arran del moviment dels indignats, encara que aquests han manifestat desenes de vegades que l'objectiu d'aquest assalt no eren les urnes.

Com diu un amic del meu negre, excompany d'aquest diari i ara referència televisiva, avui toca canviar el xip. El que ha passat aquesta setmana, sense cap detonant puntual, obliga els partits polítics a plantejar-se moltes coses que, en campanya, no han tengut temps de reflexionar. Però no només els partits: els mitjans de comunicació, públics, privats, escrits i audiovisuals, també els no-convencionals -mitjans electrònics- hauran de treure's la pols i obrir les mires. La informació ja flueix i ens vibra a la butxaca, i l'únic qüestionable de les xarxes socials és que el nigul del qual formam part acaba sent només part d'una societat, que és molt més plural del que ens mostra aquest mateix nigul -a part del nostre n'hi ha d'altres, igual d'extensos i "globals"-. Així que els mitjans "tradicionals" amb vocació de pervivència ens hauran d'ajudar a compensar el biaix que, espontàniament, pren el nostre vast entorn cibernètic.

I els partits? Han estat cauts, recelosos, pràcticament tots. I pràcticament tots han mirat de reivindicar-se com els millors garants de les reivindicacions primeres dels concentrats -altra cosa és l'assumpció de les propostes-. Sorprenentment, ningú s'ha sentit al·ludit, almenys explícitament. Per ventura perquè han intuït la dimensió del moviment i, almanco, no se l'han volgut posar obertament en contra. Sigui com sigui, els comicis d'ahir els recordarem com els dels indignats, un col·lectiu que ha superat en força i dimensió l'opuscle del qual prenen el nom; ara haurem de veure si tot allò que en surt és també més consistent que l'interessant -i decebedor- pamflet d'Stéphane Hessel.