Diuen que el senyal més contundent d'acceptació de l'esclavitud és l'adopció per part de l'esclau de la llengua que li parla el seu amo i senyor.

No acab d'estar-hi d'acord: pens que encara hi ha un senyal pitjor de submissió i d'esclavatge: és l'adopció del llenguatge, els conceptes i la terminologia del tirà per part del subordinat, tant si aquest ja parla la llengua de l'amo com si encara no ha renegat de la seva materna.

Ara que el neofranquisme és a punt de treure la majoria absoluta a les Balears, hem d'anar molt alerta, tant si en roman a les portes com si la treu, com si fa servir el seu propi llenguatge. És que darrerament repar escrits o sent converses de mallorquins que volen ser fidels a la llengua natural i pròpia de Mallorca que fan servir l'expressió neofranquista "lliure elecció de llengua" precisament per a advertir-nos d'aquest perill de segregació lingüística a les nostres escoles. Molt malament anam si, per a oposar-nos-hi, en lloc de fer servir una terminologia pròpia, neutra, autocentrada, feim servir la mateixa del nacionalisme espanyol. Senyal que ens ha duit a jugar dins el seu terreny. Senyal que ens ha fet caure dins la seva trampa.

No. Els neofranquistes no volen "libertad de elección". Si de bon de veres en volguessin, en reclamarien pertot arreu. No tan sols justament a l'únic terreny on el mallorquí ha recobrat una mica la normalitat d'ús, que és a les aules de les escoles. En reclamen mai, de "libertad de elección de lengua", en els jutjats? I a les consultes dels metges i en els hospitals? Ben alerta! Al contrari: recordau l'escandalera que mouen cada vegada que els mallorquins volem llibertat d'elecció de llengua com a pacients a cal metge i a l'hospital i, per tant, demanam el mínim d'educació i de professionalitat toca tenir el metge o la infermera, que és dignar-se a entendre'ns en català. Entendre'ns! Ja ni tan sols parlam d'atendre'ns-hi, com passa a qualevol país lliure, com ben segur que passa amb el castellà a la terra d'on ells procedeixen.

I quan la Guàrdia Civil ens atura a la vorera de la carretera, on és la nostra "libertad de elección"? On són els neofranquistes que se n'omplen tant la boca? On és la nostra "libertad de elección" quan anam a les sales de cine? On és la nostra "libertad de elección" quan amollam la televisió? Per cada canal en mallorquí, quants ens en surten en foraster? Així com la IB3 ha posat que puguin triar la llengua dels films, quants de canals espanyols que emeten a territori balear ens ofereixen la mateixa llibertat de tria? Cap ni un! Si de bon de veres el neofranquisme anàs endarrer de poder triar la llengua, no punyirien onsevulla, pertot arreu allà on només hi ha una llengua per triar, tant si fos la catalana com l'espanyola? Idò no. Ben alerta! La "libertdad de elección" només els fa il·lusió allà on el mallorquí es fa servir amb una mica de normalitat, que és a escola.

La segregació lingüística que el neofranquisme du idea d'imposar estaria bé si, a fora de l'escola, s'haguessin corregit els efectes devastadors de tres segles d'imposició de l'espanyol i, per tant, poguéssim almanco triar qualsevol de les dues llengües a tots els espais de la vida, com els que he descrit més amunt a manera d'exemple. La mica de democràcia i d'autonomia que hem tingut aquests darrers trenta anys no han servit per a restablir no ja la normalitat lingüística -que és la supremacia de la nostra llengua a la nostra terra-. Ni tan sols han servit per a igualar l'ús general i el prestigi social de la llengua pròpia amb el de la llengua imposada. Tenint en compte això, quin idioma es veurà pressionada la gent a "triar"? Per què no igualen els dos idiomes primer, si els consideren igual d'espanyols i de dignes? Perquè juguen brut. Molt brut. I encara els hem de "combatre" amb els seus propis termes? De què anam?.