Darrerament, hem patit un santoral amb molta sequera de sants coneguts, però a partir d'aquesta setmana en tendrem de sobres. Per començar, dimecres que ve, dia 11, és Sant Ponç, patró dels herbolaris. També és el protector dels negocis d'alimentació, dels colmados o botigues de queviures, que avui gairebé han desaparegut. Es tractava de comerços familiars d'ultramarins. Ara tampoc no els diuen això d'ultramarins: tot són súpers. El nom, pres directament del castellà, procedeix del verb "colmar", omplir fins dalt, i prové precisament de l'aparador, que era ple a estibar. La tecnologia dels súpers s'imposa, per desgràcia. Sant Ponç també és el patró de les prunes i de les cireres. L'invoquen contra les puces, polls i xinxes.

SANT PANCRAÇ, SALUT, FEINA I CAP FRACÀS. Dijous, podrem celebrar un dels sants més populars del calendari. A moltes cases o tallers tenen un Sant Pancraç, advocat per a la feina i també dels pares adoptius, així com d'infants i teixidors. Fins i tot els qui no són practicants en tenen imatges a casa, a la feina o dins la cartera. La devoció a Sant Pancraç està tan estesa, que fins i tot alguns seguidors de futbol li posen espelmes. Aficionats al Barça, al Madrid, Reial Mallorca o Atlètic de Balears li haurien de dur aquesta jornada espelmes. Realment, seria bo recordar que, si Sant Pancraç hagués d'ajudar ningú, hauria de ser el Galatasaray o el Fenerbache, ja que era turc.

SANT PERE REGALAT, PATRÓ DELS TOREROS. Dijous també és Sant Domingo de la Calzada, patró dels enginyers de camins, canals i ports. És famosa la dita castellana "Santo Domingo de la Calzada, donde cantó la gallina después de asada", a causa d'un miracle atribuït al sant. En record de la llegenda, es guarda permanentment a la catedral d'aquesta ciutat del camí de Compostel·la un gall i una gallina vius, dins un galliner. Divendres és el torn de la Mare de Déu de Fàtima i de Sant Pere Regalat, patró dels toreros i dels paraigüers. També és un sant protector dels internautes, atès que va ser capaç de ser en dos llocs al mateix temps. La seva celebrada bilocació li va permetre trobar-se gairebé simultàniament en dos llocs distants.

UN BON NAVEGANT. Diuen d'ell que en un convent va resar matines i a l'altre hi celebrà capítol. El màgic desplaçament va ser atribuït a la presència d'àngels, que el van ajudar a trencar les lleis que regeixen el món de la física. El miracle de la bilocació està directament relacionat amb l'experiència que viuen els internautes, que poden ser, gràcies a la xarxa, en dos llocs molt llunyans gairebé simultàniament. Aquest sant de la Ribera de Duero té més mèrit que sant Raimon de Penyafort, que també es va desplaçar sobre les aigües, utilitzant com a vehicle la seva pròpia capa. I això que era castellà de terra endins.