EUA ha caçat el seu enemic públic número 1. Considerat pel món occidental com l'encarnació del mal absolut, Ossama bin Laden ja és història. Ara bé, la seva mort no posa fi a l'islamisme radical i molt manco a les xarxes de terrorisme internacional conegudes sota el nom d'Al Qaeda. N'és un cop importantíssim, però no el definitiu.
Bin Laden n'era el rostre visible, el símbol palpable, però el seus tentacles s'estenen arreu del món globalitzat. Ossama no era la manifestació terrena de Llucifer, sinó un eixelebrat d'idees integristes, que aprofità el brou de cultiu de la desesperació, la desigualtat i la manca de sortida del jovent del món àrab. La seva lluita era contra tota la modernitat. Com diria Hannah Arendt, el mal no és mai profund, sinó que té lloc en la "superfície" i s'escampa com un fong.

Les guerres dels EUA a l'Iraq i l'Afganistan no van fer res més que estendre la desafecció de bona part d'àrabs envers els valors occidentals, mentre que la gran superpotència redefinia tota la política internacional en funció del "xoc civilitzador".

L'arribada de Barack Obama canvià el panorama i possibilità en certa mesura tot el conjunt de revolucions que es registren avui arreu del món àrab. Aquestes revoltes reivindiquen la democràcia, però no se sap com acabaran.
Sigui com vulgui, l'alerta del terrorisme islamista continua. Ahir els fòrums islamistes d'internet clamaven venjança pel seu "màrtir". Qualsevol cèl·lula pot despertar i atacar. Acaba la dècada de Bin Laden, però no les d'Al Qaeda. Michael Scheuer, exresponsable de la unitat antiterrorista de la CIA, explica que Ossama hauria dit a les persones més properes que no "esperava viure el temps suficient per veure acabada la seva obra" i aventurava que la "guerra d'Al Qaeda duraria dècades".