Succeïts amb molt de ferro

Hi ha coses que baldament me les prediquin damunt set trones no aconseguesc assimilar-les. Sense dubtar gens ni mica de la seva autenticitat, sinó pel cúmul d'estultícia que s'ha d'arribar a acumular perquè arribin a succeir i ser notícia, les publiqui la premsa i jo me n'assabenti. Això que escriuré a continuació va ser publicat pel New York Times i signat per la periodista Suzanne McNevin. "12.000 dones són detingudes a l'any als Estats Units per amamantar en públic". I tu dius: i ara és creïble, això? I te'n vas a Internet i hi trobes les confirmacions que vulguis. Més: "També n'han detingudes 30.000 més per fer topless". I jo em deman: què punyetes tindran els pits de les dones lactants o no lactants que posen tant fora corda els legisladors nord-americans? La femta, la podridura mental no està en les mames femenines en si, sinó en els ulls que les miren. Donar el pit a un infant dins l'autobús 15 (que va ser on n'hi vaig veure una per darrera vegada), ha de ser delicte...? Hi ha per aquí algú que ho trobi? Tan enfora pot arribar la repressió mental, la toixarrudesa humana? A part que sempre hi ha el recurs de mirar a una altra banda, no és ver? Idò què punyetes!

Bé, també és vigent la pena de mort per allà i s'aplica a bastants estats, que és una manera de palesar a les totes un menyspreu a la vida, privadíssim patrimoni, intocable pel que subscriu. I donar de mamar també és simptomàtic de vida que comença, que continua, que s'engrandeix. Mal fet donar el pit a un infant a un lloc públic? Han de tenir la mirada molt bruta per veure-hi delicte i, a més, fer-ne una llei que ho penalitzi.

Ara posaria messions que si tornàs a Internet i fes unes comprovacions, podria ser ben bé que descobrís que els estats ianquis on s'aplica aquesta llei contra l'alimentació pública i natural dels infants, coincideix en la majoria dels casos amb els que practiquen la pena de mort com la cosa més natural d'aquest món. Ara mateix posaria i m'arriscaria a guanyar, em pens saber del cert. L'esquema mental hi cap, hi quadra. I tot plegat té nom concret i molts sinònims. La perversió, la malaltia, el restrenyiment mental que palesen aquestes lleis escrites i practicades, sols s'explica des dels ulls bruts, el sòrdid cervell llardós dels que les redactaren. Aquest personal deu empalmar quan, dins qualque església de la resta del món observa alguna Mare de Déu de la Llet, que n'hi ha a balquena. Uf.

I ara no voldria arriscar-me de més. Però algú sap si dins el món musulmà, ells que són tant primmirats amb aquestes coses, s'hi pot veure pel carrer alguna mare donant de mamar al seu filló? M'agradaria saber-ho. Més que res perquè si la resposta fos afirmativa ja tendríem els deu reals justs. Sigui el que fora, saber concloure amb l'observació que els "gringos" van pel món marcant tendència, els punyeters. Amem si d'aquí a no-res començam a veure per aquí iniciatives legislatives d'aquest tipus. I amb la pena de mort poca berba, que si badau les orelles per segons quines rotlades, ja hi podreu escoltar un percentatge alt d'homeniqueus que la imposarien demà dematí ben d'hora, tallant llengües, tallant mans, cercenant colls per un tub... Arribar a pensar això i comprovar la pujada significativa de l'extrema dreta per Europa últimament, no em digueu que no vos fa comprimir l'anus instintivament, i molt més un 23 de febrer com avui mateix, recorden Tejero? Caminar com els crancs se'n sol dir d'això. El retrocés ja es dóna en molts altres àmbits, o sigui, ens podem preparar. A empassolar-nos-ho o a lluitar vull dir, triïn.