La ceràmica és una tècnica molt antiga que s'inicia en el període primitiu i antic i continua en el medieval, modern i contemporani. Sembla que les primeres són del període neolític, devers el 6400 abans de la nostra era, i de caràcter rudimentari, imitant la cistelleria però amb un disseny que permetia que els líquids no es perdessin.
La ceràmica és el resultat de treballar el fang ben mullat i modelant-hi formes especialment còncaves. És en l'època dels metalls que l'home s'adona que vora el foc el fang perd elasticitat, un fet que hi permet decoracions amb terres de diferents colors i amb formes geomètrics o vegetals.

El conjunt de ceràmiques que ara podem conèixer a la galeria Joan Oliver "Maneu" ens permet veure una nombrosa i important quantitat d'obres de cuita al forn a 1.260 graus o refractàries, com ho són les de la sèrie negra. En aquesta sèrie hi ha unes arquitectures en certa mesura impossibles, o de formes horitzontals, que ens acosten les arquitectures d'alguns pobles àrabs. És evident que, quan l'ull mira una edificació, en cerca l'entrada al mig de la façana, però Escalas hi trenca les formes i situa l'entrada en un costat. Aquestes arquitectures de vegades són negres i altres, de color clar.

De format més petit són les grafies, obres murals amb unes incisions blanques i negres de diferents amplades i dues peces del mateix format. La part central mostra una sèrie de petits dibuixos que ens acosten, pel material i les significacions, al món oriental. En aquesta exposició hi ha també obres de gran format, com són les cinc columnes negres, amb uns anells blancs a uns quaranta centímetres entre una i l'altra, i que són de material refractari.

La ceràmica, com gairebé tot allò que es fa amb les mans, ha sofert durant el temps contemporani l'exageració de les formes barroques, amb la idea equivocada que com més material i més adornaments s'hi afegeixen, millor. En l'art, per contra, sigui quina sigui la seva especialitat, menys és més. Es tracta, en suma, d'una manera de treballar que Margalida Escalas desenvolupa de manera acurada i intel·ligent. L'artista arriba al concepte de la peça sense cap anècdota, fent que hi sentim el bon ofici del seu treball amb aquest ofici tan vell com l'home damunt la Terra, i ens permet valorar-lo de manera justa. Cal visitar aquesta mostra per adonar-nos que la ceràmica té moltes vessants i que admet moltes experimentacions.