No ens ha defraudat la tempesta de Sevilla. El seu contingut i el seu estrèpit artiller han estat a l'altura del que en podíem esperar. El lema 'Lo primero, las personas' i la invitació a confiar en el PP podrien desorientar una mica els més ingenus, però fins i tot aquests éssers angelicals es toparien de nas amb la realitat "popular" just que parassin una mica l'orella i afinassin un poc la mirada: llamps i trons de la magnitud a què ens té acostumats el partit d'Aznar des que ha enfilat la drecera cap al poder. Formalment avancen per la senda constitucional, però hi ha sendes que en veritat es passen com a dreceres, només que amb major confort.
A l'hora de fer aquest escrit, no trobareu cap joiell per encabir-hi les perles que podeu pescar a Sevilla. Per exemple, qui apocalípticament treballa per esbucar l'estat de les autonomies i assenyala el seu partit com l'eina màgica -en realitat, l'excavadora brutal- per deslliurar-se de la seva tirania, acusa el PSOE d'haver menat aquest estat autonòmic al límit de les seves possibilitats. La tècnica emprada en aquesta argumentació no és nova, ans al contrari: grollerament, es tracta de crear situacions crítiques i responsabilitzar-ne l'adversari. La gent que ja tenim edat i una mica de memòria en sabem coses. I la gent que ha estudiat història, encara més.
La convenció de Sevilla és la reparació de l'aura cabdillista de què és vol revestir José María Aznar. Rajoy no hi confia gaire. Fa bé. Però no l'ha sabut mantenir a una distància apropiada. O per ventura necessita sentir-lo a prop: senyal que detecta en la societat espanyola revifalles d'un passat profundament reaccionari. Quan el PP necessita posar Aznar, Mayor Oreja -o Carlos Delgado i José Ramón Bauzà- en el mostrador o convidar-los a la trona, és que els corrents subterranis dels territoris ultramontans estan a punt d'esclatar, d'aflorar a la superfície.
El mateix Aznar que va paladejar aquesta forma degradada del poder consistent a mantenir el secret sobre la successió, ara critica Zapatero perquè s'ha ficat en el mateix jardí -minat.
La cultura de la mort: vet aquí el que atribueix Mayor Oreja a l'ideari del PSOE. Els socialistes, diu, estan abraçats a la cultura de la mort -tracta la interrupció de l'embaràs no desitjat com un assassinat, en la línia dels catòlics més integristes. La cultura de la mort: paraules majors. Mayor Oreja tampoc no ens podia defraudar i ha tirat la bengala més lluminosa, el missatge més incendiari.
Res de nou, per tant. L'únic que ens pot interessar de l'akelarre de Sevilla és veure ara si les conclusions i l'anunci d'estratègies arrossegarà el PSOE -tan desnortat- una passa més cap a la dreta, com té per costum reaccionar la cúpula socialista espanyola en eixes situacions.
I una proposta final d'exercici de política ficció: quins personatges del passat creis que s'haurien sentit a Sevilla com un bunyol dins la mel? Servidor començaria per Millán-Astray. I vostè, benvolgut lector?
L'akelarre de Sevilla
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Contestant sa darrera pregunta de s'article, ja que parlam de Sevilla, es senyor Gonzalo Queipo de Llano, que no sé si era qui va dir no sé què de que quan sentia que algú pensava o opinava es duia sa mà a sa pistola, no ho sé bé, algú ho sap aclarir?
Eso, eso, iros preparando...
A qui volen enganar?. Despotricava en Josera de la quantitat d'empreses públiques que hi ha. Però si les crearen ells!. IBATUR, INESTUR, IBISEC,...que empraven per fer les mangarrufes de l'òpera, del Cola Cao...etc. I llavors parlen de regenerar la vida pública, ells que tenen el partit ple de degenerats. Au! anau o porgar fum i enganau a la vostra mare.
Votau-me a mi i jo vos promet putes gratis per a tots. Total, promete és gratis.
La veritat que a més de ràbia, ja començ a tenir por del que ens espera si el PP torna al poder. Ja trobarà mitja feina bruta feta pel PSOE, que ha anat de gambirot des de que comença la crisi i que ha deixat clar que d'esquerra sols en tenia un vernís. Jo ja som vell, peró. pobres joves del nostre petit pais i d'Espanya, pobre dels pobres, pobre dels inmigrants!!! Els de sempre al capdavant, amb la prepotència de sempre, aprofitant-se dels duros que suen el altres, usufructuant luxes i privilegis, segrestant majòries amb el control dels mitjans de comunicació... Ens queda un mal glop a passar i és l'hora de la resistència activa, creativa i pacífica, però valenta i clara; és l'hora de replegar forces progresistes nacionalistes, d'obrir ulls i capets... Hora de què més és, Guillem i comentaristes...? No podem quedar mans fentes: la pobresa i l'angoixa creixen, la democràcia i l´autogoven minven; la cultura i la conciència política reculen; la desespernça i l'escepticisme ens enrevolten... Però la causa no és morta i ens ha menester
El que diuen que va dir:"Muera la inteligencia" va ser em Millán-Astray.