"Fins ara no comprenem per què va succeir. Volem pau i volem que s'obri una investigació; volem saber per què les meues germanes i jo ens hem quedat orfes. Per què van matar els nostres pares, la nostra família? -escriu Fathiya Moussa. Els seus pares i quatre germans, d'entre 14 i 28 anys, van ser morts al pati de ca seua al barri de Sabra a la ciutat de Gaza, per un míssil teledirigit el 14 de gener de 2009.

Just han passat dos anys i ja sembla que ningú no se'n recorda. Entre el 27 de desembre de 2008 i el 18 de gener de 2009 l'exèrcit israelià va arrasar la franja de Gaza durant l'operació Plom Fus. Uns 1.400 palestins i 13 israelians -segons explica Amnistia Internacional- van morir durant aquest conflicte a Gaza i al sud de Israel. Tres dels israelians i la majoria dels palestins eren civils. Ambdós bàndols van violar el dret internacional humanitari. Les forces israelianes van atacar edificis civils i van llançar atacs indiscriminats sense destriar entre objectius militars i civils. A més a més, van utilitzar repetidament fòsfor blanc, una substància altament incendiària, a zones densament poblades. Per la seua banda, el braç militar d'Hamàs i altres grups militars palestins van tirar coets i van llançar atacs de morter contra el sud d'Israel de forma indiscriminada.La missió d'investigació duita a terme per l'ONU va publicar el setembre de 2009 un informe en què concloïa que ambdues parts havien comès crims de guerra i possiblement crims contra la humanitat. L'informe també feia un seguit de recomanacions a les parts, inclosa la investigació dels fets. Dos anys després, ni les autoritats d'Israel ni les de Gaza han realitzat cap investigació fidedigna, d'aquesta manera han negat a les víctimes el dret a la veritat, a la justícia i a la reparació dels danys.

Atesa la manca de voluntat de les autoritats, Amnistia Internacional exigeix una solució de justícia internacional. El març de 2011 el Consell de Drets Humans (CDH) de l'ONU s'ha de reunir per analitzar com cada part s'ha aplicat les recomanacions de la Missió investigadora, incorporant-hi també els resultats de les recerques pròpies de parts israeliana i palestina.. És essencial que el CDH doni suport a la via de la justícia internacional. Els crims de guerra, els crims contra la humanitat i d'altres violacions greus dels drets humans són crims contra tothom i contra cadascú..

Actuarà el CDH per garantir justícia a totes les víctimes palestines i israelianes que van sofrir les conseqüències del conflicte de 2008-2009? Adoptarà una resolució contundent a la seua propera reunió en què condemni les deficiències de les investigacions duites a terme fins ara? Demanarà el fiscal de la Cort Penal Internacional urgentment als jutges de la Cort que emetin un dictamen sobre si aquest Tribunal té jurisdicció per investigar els crims comesos durant el conflicte de Gaza? Compliran els governs europeus amb la seua obligació de perseguir els crims esmentats als seus tribunals dels seus Estats respectius en l'exercici de la jurisdicció universal? En tindrà coneixement l'Assemblea General de les Nacions Unides i actuarà per tal que s'acabi aquesta lacerant situació d'impunitat?

Tenc ànsia que la injustícia continuï ad infinitum. Hi ha motiu per a l'exasperació i, per tant, d'indignar-se; però cal també que aquesta indignació no ens faci perdre l'esperança. I tanmateix, com traduir l'esperança en actes? Hi manca més acció comunitària. Ajuntem les nostres indignacions, ens recomana Stéphane Hessel, vell socialista i simpatitzant actualment d'Europe Ecologie, que als 93 anys ha publicat "Indignez-vous!" amb un èxit de vendes espectacular a França. Havia aplaudit la creació de l'estat d'Israel en tant que estat democràtic, ara no s'està de censurar els governs israelians dels darrers temps, que cal posar amb vista a les seues responsabilitats gravíssimes, sense que açò li faci tenir cap indulgència a l'actuació d'Hamás i de qualsevol mena de terrorisme.