algo de nubes
  • Màx: 22°
  • Mín: 17°
20°

A la diana

El somni autonomista sorgit, fa tres dècades, al crit del "cafè per a tothom" suarista, comença a estar seriosament amenaçat. Amb una crisi econòmica paorosa, amb els comptes públics vigilats internacionalment, i una soterrada insurrecció dels barons regionals -de tots els colors- ens trobam a un estat central a una passa de la fallida tècnica. Així, el mapa autonòmic, que havia de superar l'Alemanya dels "lander", s'està desinflant entre els sanglots histèrics d'uns, les amenaces estèrils dels altres, la indiferència de la resta i els ganivets esmolats dels de sempre, que ja preparen la tornada a la "normalitat" uniformadora d'una sola llengua, una sola pàtria i un únic pensament.

Com varen enflocar els seus súbdits a aquell gran plorim que fou Boabdil, no té sentit plorar ara per allò que no hem sabut defensar quan era hora i allà on realment feia falta. Perquè si el sistema autonòmic se'n va en orris no serà degut a la pèrfida conspiració de forces centralistes, sinó a la nostra ineptitud i a la nostra incapacitat a l'hora de crear un estat descentralitzat estructuralment sòlid i financerament viable. La crisi institucional que s'acosta és també un símptoma més de la malaltia que gangrena un país que sembla condemnat, una vegada i una altra, a arrossegar els peus pels caminois de la Història que condueixen ineluctiblement al fracàs.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.