A pocs mesos de les eleccions, aquesta darrera operació judicial, anomenada Claveguera, probablement serà el cop de gràcia per a la UM que hem conegut. De les primeres eleccions autonòmiques del 1983, en què el grup regionalista aconseguia un grup parlamentari de vuit diputats, a avui, han passat molts d'estius. Per mor de la situació electoral de les Illes, aquest partit pràcticament sempre ha governat des del seus inicis. De forma que mai no ha sabut què significava estar a l'oposició, aquesta forma sana de veure les coses des d'una altra perspectiva i que condueix a fer més d'un examen de consciència imprescindible. La seva força es fonamentava en ser el grup polític que a darrera hora podia manejar el fidel de la balança. I com que això ha passat prou vegades, potser es va confiar massa. I alguns, s'extralimitaren en les seves funcions. Ara ho paga. I tot això, unit als escàndols del govern Matas, ens agradi o no, debilita la credibilitat de les nostres institucions, sobretot les de l'entramat autonòmic.

És evident que el maig del 2011 Unió Mallorquina no desapareixerà del mapa. Però, gairebé segur que sí que ho farà del Consell Insular de Mallorca i del Parlament. De manera que aquesta formació, que segurament aconseguirà algunes batlies i prou regidors, es trobarà en una nova cruïlla i haurà de passar el seu viacrucis. El panorama de l'esquerra tampoc no és gaire alentidor. No ha aconseguit arreplegar-se. Sí, en canvi, disgregar-se. És a dir, encara no ha superat la seva tendència a una atomització pueril. Cada grupuscle es pensa ser el llombrígol del món. Potser per aquest costum tan ancestral, arrelat d'immobilisme, de voler només pretendre reafirmar la seva posició ideològica, abans que informar-se i adaptar-se als nous temps. I el PP, amb el seu sentiment de culpabilitat, per tot el que ha plogut, que ha estat molt, s'ha volgut desmarcar del tot del passat posant una cara nova d'ignorància. Com poden veure, cap guanyador definit. Més bé, aquell que guanyi ho farà de retruc.