És precís tenir-ho en compte. Recordem que nosaltres volem jutjar si els navilis fantasmes existeixen, o si més no cercar-ne l'origen. Ara, aquestes dues històries que nosaltres hem escollit a l'atzar no esmenten ni boira ni broma, ni cortina de pluja, ni tempesta, ni d'una manera general causes ordinàries d'errada. En el primer cas, l'oceà era com una bassa d'oli i el temps molt clar i, en el segon cas, el vent havia netejat l'horitzó i lluïa la lluna. A més d'això, els testimonis eren mariners d'experiència, bons observadors, com correspon als homes del seu ofici. Es pot parlar, doncs, d'una il·lusió col·lectiva? No. I per tant... I per tant nosaltres, que hem assistit a casos ben curiosos, els dels vaixells Frigorifique, Rescue i Erdbte, sabent que els derelictes desafien sovint les lleis humanes, hem entrat dins un univers al marge del nostre i hem pogut comprendre per què els antics consideraven que hi havia tres castes d'éssers: els vius, els morts i els mariners.

Aleshores, no cal jutjar apressadament i segons la lògica terrestre totes aquestes situacions. Visions com les de les naus Orion o Bacchante es troben sovint sense que ningú les pugui explicar. El mateix s'esdevé amb la fragata Belle Poule. Era l'any 1846 i la Belle Poule navegava al costat de la corbeta Berceau quan els dos navilis foren separats al llarg de l'illa de la Reunió per una tempesta del sud-est. La Belle Poule, desemparada, aconseguí arribar, amb una mica de sort, al lloc convingut per retrobar-se, en cas de ser separats: l'illa Santa Maria de Madagascar, però el vaixell Berceau no hi era. Els mariners cercaren amunt i avall, per la mar, per les badies, pels penya-segats. Fou inútil. Les recerques es perllongaren tota una setmana, al cap de la qual distingiren un derelicte que era arrossegat pel corrent vers terra. Tanmateix, fou una falsa alarma...".

Qui això narra és l'autor francès Robert de la Croix, que en el seu llibre Mystères de la Mer (1957) ens explica tot un seguit de sorprenents aventures nàutiques que van del 1880 al 1952. En aquestes pàgines, De la Croix aborda (no hi verb millor per definir-ho) el problema dels vaixells fantasmes, casos d'autèntica aparició o de dramàtica pèrdua sense motius aparents. L'escriptor no s'inventa res.

L'autor esmenta arxius, diaris de navegació, relats de mariners i documents que semblen mostrar una certa solidesa. Diuen en bon mallorquí que "la mar fa forat i tapa" i també dins la nostra història local hi ha d'haver molts casos de derelictes envoltats de profunds misteris, vaixells que mai no tornaren a port i que algun testimoni més o menys visionari va dir haver observat a moltes milles de l'Arxipèlag, molts anys després, i de vegades, enmig d'una tempesta. De la Croix es demana què hi ha de veritat en tot això... i com que la natura ens ha fet massa crèduls o massa escèptics, sense termes mitjans, el martirologi de la mar és un tema força atractiu.