Sembla que la relació del dimoni amb les festes de Sant Antoni és una derivació de la prohibició d'emprar danses, gegants i dimonis dins la festa del Corpus. Així ho aventura Antoni Mayol Llompart, que dóna compte de l'evolució històrica de la celebració de Sant Antoni a Alcúdia. Aquest arxiver municipal diu que són les fonts orals que parlen de fogurerons i cants de ximbomba a les darreries del segle XIX, quan es configura la festa. Tot i així, el temps s'ha menjat els botafocs infantils amb picarols a la cintura el dia de la revetla, la capta i rifa d'una porcella el diumenge anterior a la festa per a pagar els xeremiers a les beneïdes, la cursa de cavalls tot voltant la murada, el ball d'aferrat el vespre de Sant Antoni i la processó de sant Antoniet pels carrers d'Alcúdia acompanyat de nanets.

Miquel Àngel Tortell també fa unes pinzellades històriques sobre els dimonis tradicionals de les festes mallorquines en una publicació que se centra a catalogar més d'una trentena de colles de dimonis cremadors i una vintena llarga de bèsties de foc als pobles de Mallorca. És aquest -el correfoc- un fenomen recent dins la cultura popular, que eclosiona en aquest nou segle, a partir de l'espectacle Nit de foc, d'Iguana Teatre, i que té el punt d'inflexió en l'aTIÀfoc de Sant Sebastià, on la participació de grups de dimonis relleva l'espectacle passiu dels focs artificials.

Tortell destaca l'aspecte lúdic i gens lucratiu de les noves colles de dimonis que s'han estès com taca d'oli pel calendari festiu, complementant els foguerons, les danses i altres dimonis. També corren per internet com un wikileaks singular i reivindicatiu. I no és estrany que la publicació manacorina xítxeros amb imprempta faci de Julian Assange el dimoni gros d'aquest sant Antoni de 2011. Fa por als poderosos, però no és tan lleig, el dimoni, com el pinten.