Es troba al capdavant de l'establiment (es refereix a l'inclusa) una junta i també és el seu administrador i hi viu Don Sebastià Gili, sacerdot jove, humil, encara que molt actiu i molt atent i que desenvolupa el seu càrrec amb gran cura i intel·ligència. Les despeses anuals de la casa, que, sota tots els punt de vista, es manegen modèlicament, sumen quatre mil duros, dels quals en treu la meitat de rendes pròpies i l'altra de la dècima beneficial. Des que aquesta darrera es va cessar, la paga el govern, però amb les angoixes i retards que se solen produir quan els creditors fan la guitza moral o físicament. De la mateixa manera que ahir desitjava per als pobres de Palma que Déu perllongui la vida del prior de la Misericòrdia, també avui li prec d'allargar la del sacerdot que des de la seva jovenesa s'ha consagrat a tenir cura de les dissortades criatures sense pares, sense parents i sense amics..."

Això escrivia Joan Cortada (1805-1868), el novel·lista i historiador barceloní que l'estiu del 1845 viatjà a Mallorca. Gran observador, descobria en la personalitat del pare Gili Vives quelcom que va molt més enllà de les místiques i les litúrgies. Es trobava amb un autèntic activista social, un personatge valent i agosarat, capaç de crear en el si de l'Església de l'època, que tantes crítiques amuntegava, una autèntica història de progrés humanitari. Els orfes, els malalts, els bojos i els menors. Tots varen tenir cabuda en el seu projecte quan, ben sovint, la societat dels tres estaments, mirava cap a una altra banda. Desterrà la corrupció dels establiments de beneficència, on es donaven, i això ho confirmen les cròniques, les més canallesques situacions. Seriós, treballador incansable, donà esperances als més dissortats. Ara es compleixen els dos segles de la seva naixença i ens adonam que fou un autèntic capdavanter, especialment en la protecció de la dona, en el seu temps tan ignorada, maltractada i reduïda a una situació de tutelatge per part del pare o el marit.

Infantava; si era de casa rica, duia una casolana vida burgesa, i si era de casta humil treballava en la bugada, la neteja, el planxat o el cosir, això quan no s'havia de llogar de serventa.En certa manera, el projecte educatiu de Gili Vives obria una perspectiva a les escolars de qualsevol condició que s'orientava cap a "totes les branques de la saviesa" i, per tant, a aquelles matèries que inspiren una vocació o una professió en el futur. Pensau que en aquella època la ciència era quasi sempre privilegi del sexe masculí, la medicina, les lleis, la tècnica... Mai la dona, en aquella societat puritana, es podia col·locar intel·lectualment a l'altura de l'home; i jo voldria pensar que aquesta circumstància injusta era observada per aquell clergue singular.