La meva padrina solia dir: "Si sabéssim l'endeví mos bastaria per viure". És a dir, si coneguéssim el que ha de succeir, no importaria fer feina, en podríem fer negoci. No es podia imaginar la pobra doneta que la seva sentència seria tan certa. El negoci de l'endevinar toca ser molt rendible, ho dic per la infinitat de gent que a hores d'ara s'hi dedica. Una altra cosa és que l'encertin.

D'endevinar, el futur naturalment, anaven les sibil·les. I d'entre aquestes, la més famosa a ca nostra és la Sibil·la de Nadal, declarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Aquest personatge és una variant dels Oracula Sibyllina i de la representació dramàtica de la processó dels Profetes, interpel·lats per Sant Agustí. D'aquí deriva el Judici Signum que esdevingué Lo jorn del Judici / parrà qui haurà fet servici... Que vol dir que el dia del Judici Final es farà patent qui haurà servit Déu Nostre Senyor. Em terroritzava la part ferotge de la profecia: "... gran foc del cel davallarà, mars, fonts i rius tot cremarà, los peixos faran grans crits". En fi, tot sigui pel Patrimoni. De totes les maneres, no deixa de ser una interpretació del futur, un oracle, al servei del poder, tant del que podríem anomenar el poder blan, amb capacitat per influir en els altres a través de la seducció i la persuasió, com del poder dur, amb la por o les amenaces de l'autoritat secular i eclesiàstica per aconseguir el sotmetiment, el control del poble.

Perdonin la deriva però era per fer esment que això de l'endevinar i de les sibil·les és més vell que el pastar. Ja a l'Oracle de Delfos, a l'antiga Grècia, s'interrogava els déus, amb la seva pitonissa que feia les prediccions cantades o escrites, i es diu que ja feien 'trampa', amb les comes o amb les oracions subordinades de les frases: "Aniràs a la guerra, no tornaràs", o "Aniràs a la guerra no: tornaràs!". En fi, els trucs de sempre, que són avui encara vigents. Perdin una estoneta llarga observant els pintorescos endevinadors i endevinadores professionals de la televisió, és molt il·lustratiu, ja siguin els de les cartes del Tarot o els de qualsevol altre subgremi. Elements espavilats que intueixen i interpreten el que els va indicant el seu demandant. Qüestions de parella, de salut, de feina o de diners són contestades amb resolucions satisfactòries, consells generals, fins a la recomanació de posar-se en mans d'un metge, per no tenir complicacions legals ("Te veo algo de hígado..."). Les sibil·les, pitonisses, vidents i tota aquesta 'mangància' té la rendibilitat assegurada perquè, si no, com es poden permetre sortir per la televisió? Que deu valer una pasta! Tenia raó la padrina: el negoci d'endevinar serveix per a viure-se'n.

De sempre els endevinadors han tengut feina, llegint les línies de la mà, la bolla de vidre, el pòsit del cafè, les fulles del te, les cendres dels xigarrets, els somnis... Quan em moriré? Em casaré? Per què m'ha fuit ell, o ella? I la seva consueta: Què he de fer per no morir-me aviat, per tenir diners, per fer tornar qui m'ha fuit, per avançar-me al meu destí... Per als qui tenguin dubtes de tot l'anterior, els queda la possibilitat d'acudir als endevinadors i bruixots que han proliferat com l'escuma i no només a les televisions en hores de baixa audiència. A la meva plaça ha aparegut en un primer pis un cartell: "Oráculo. Consulta: 25 euros". I si es té pressa, a un del carrer de veïnat, dedicat a la consulta de "arcanos, cartas astrales, magia angelical, rituales personalizados, endulzamientos de pareja, protecciones angelicales...", aquest altre actua també amb un horari d'urgències i dies festius, no fos cosa que un frissi!

El que es consulta sol ser més el prosaisme de les pulsions més conegudes que no la poesia dels bons desitjos. Dos paperets, deixats en una setmana al parabrises del meu cotxe, fan propaganda de dos grans "vidents" que ajuden a resoldre tot tipus de problemes amb garantia del 100%; conflictes amorosos, situacions desesperades -pobra Santa Rita, amb aquests competidors!-, propugnen que "veurà els seus enemics agenollats", "millorarà la seva capacitat financera", "desintegrarà els dimonis". Em faig a la idea que davant situacions que vénen mal dades, qui no pot anar al psiquiatre o el banc li nega un miserable crèdit, acudeixen als bruixots per recuperar la potència sexual, per sortir de la depressió o fins i tot com diu un, més economicista, "atreure clients al seu negoci". A la bústia arrepleg un altre paperet, aquest dóna una adreça on acudir per si tenim problemes econòmics, socials o familiars, si estam tristos, deprimits, sense ànim, malalts, amb mals 'rollos' amb la droga o l'alcohol... ens esperen de les 20 a les 23 hores cada dia per tenir un encontre personal amb Crist, que ens vol beneir, salvar i alliberar, i a més es projecta una pel·lícula gratis.

Malgrat el "Harrypotterisme" imperant, malgrat que estigui ben demostrat que els horòscops o les cartes astrals no endevinen -per molt que estiguin fetes per ordinador o on line-, no encerten en quasi res de valor significatiu, molt menys que la probabilitat raonada per l'estadística descriptiva de treure una bolla blanca de dins una bossa amb bolles blanques i negres, molt menys!, és igual, els horòscops amb la seva mecànica celestial continuen sortint a diaris i revistes, són una part molt llegida, i els astròlegs i tarotistes ens continuen marejant amb l'era d'Aquarius, l'any de la rata o la carta del penjat.

Parlam d'astrologia i futurologia, però i dels endevinadors científics de la modernitat? I no m'estic referint als practicants de la prospectiva o dels models científics de predicció, ni a Alvin Toffler (futuròleg agnòstic), ni a l'escenari futurible del Manifest Comunista, no, em referesc als col·legues de J. K. Galbraith, del qual és coneguda la frase: "L'única funció de les previsions econòmiques és fer que l'astrologia sigui respectable". Els economistes, ara que som dins una nova gran recessió, són -fent un paral·lelisme mèdic- especialistes forenses: certifiquen de què s'ha mort el pacient, incapaços de curar-lo o de pronosticar-ne l'evolució.

Per tant, si volen saber on hi ha aigua o donar mal bocí a algú que odien, poden anar a cercar un saurí que amb un pèndol o una verga de magraner o un bruixot que amb espelmes negres els ho aconseguirà