Artur Mas, just guanyador de les eleccions que l'esquerra va perdre, ha canviat la Conselleria d'Educació per la d'Ensenyament. Econòmicament, un canvi com aquest té un cost però em sembla demagògic aferrar-me a l'emblanquinat d'uns milers d'euros, atès que l'important i substanciós és la ideologia que s'amaga al darrere dels termes. La dreta té molt clar que l'escola no ha d'educar, que aquesta tasca és competència de la família, i que ha de limitar-se a ensenyar. No és un matís, perquè si ho fos ningú no canviaria de nom una conselleria.

És una opció que significa el rebuig a la implicació de la comunitat en l'educació, sobretot de valors, i potencia l'individualisme. Cert que és impossible destriar del tot l'acció d'educar i la d'ensenyar o dividir quirúrgicament els rols de la família i de l'escola en aquests processos. Però, perquè el llenguatge no és neutral, Mas ha volgut deixar clara la seva opció malgrat la despesa que, en temps de crisi, suposa el canvi. Contradictori, sobretot, per a una coalició amb democratacristians que concedeix a la religió -educació de i en valors- un paper dins l'escola.