Retallades de benestar
Seguit seguit, parlam de les implicacions i conseqüències de la crisi econòmica. Voldria no haver de reincidir-hi, però l'actualitat i la realitat, ens agradi o no, són les que són. Bé, la crisi, entre moltes d'altres coses, ha provocat una molt important reducció dels ingressos dels poders públics: si baixa l'activitat econòmica, també minven els ingressos, perquè la majoria de tributs estan relacionats i graven l'activitat. Aquesta reducció d'ingressos, a la vegada, ha provocat que es posin en qüestió moltes de les despeses, és a dir, que es posi en qüestió la sostenibilitat del sistema. L'estat de benestar del qual ens hem dotat requereix una important despesa pública; donar educació, salut, pensions, serveis socials..., de manera universal i gratuïta, no és precisament barat. Són molts els que afirmen que determinades mesures adoptades per lluitar contra la crisi, per retallar el dèficit públic, el que fan és desmantellar aquesta conquesta que anomenam estat de benestar.
Els que això afirmen estan totalment desorientats perquè veuen com els seus, els socialdemòcrates, allà on governen adopten aquestes mesures que hem qualificat de desmantellament. Jo, que tendesc a ser ben pensat i que no tenc una teoria conspirativa de la vida, tenc la sensació que com tants altres pics el problema és que hi ha molt d'apriorisme ideològic i que no es vol veure l'enorme bosc que tenim al davant. M'intentaré explicar. Som de l'opinió que moltes mesures que s'estan proposant i debatent precisament el que cerquen és el manteniment i donar continuïtat a l'estat del benestar, el que cerquen és evitar la fallida; no és cap atac, sinó una defensa. Ens podem pensar que la cartera de serveis i la despesa és il·limitada, però les coses no van per aquí. També ens podem pensar que les multinacionals i la pèrfida dreta intenta acabar amb les cobertures de les classes desfavorides per incrementar els seus guanys i els seus comptes de resultats. Això, però, em pareix que és pur estereotip progre. Allò cert és que Europa té problemes de competitivitat, problemes que en part vénen derivats d'una pressió fiscal forta i d'uns costos de producció per raons públiques importants; es pot plantejar apujar encara més aquesta pressió fiscal però a la llarga i, en general, això ens farà manco competitius i, per tant, acabarem recaptant manco i, per tant...
Tot això és evident que està ple de matisos i de puntualitzacions, però en la meva opinió en general les coses són així. Si a tot això hi afegim l'envelliment de la població i la immigració, pens que la conclusió és òbvia: o es fan reformes per mantenir l'essència, evitar l'abús i guanyar eficiència, o això fa un pet. Aquesta cultura de nou ric en què tot ens ho podíem permetre s'ha de modificar radicalment. Si ara toca que tothom s'estrenyi el cinturó perquè els recursos disponibles han caigut en picat, tant en el sector privat com en el públic, no ens podem pensar que això no afectarà en cap cas i en absolut una gran part del pastís de la despesa pública. Tenc la impressió que no volem ser conscients, perquè és incòmode, de la greu situació que travessam. Tanmateix, no podem amagar el cap davall terra. Hem de ser valents, primer dient les coses com són i, segon, donant solucions. O ens movem o la casa s'esbuca per runa, no sé si imminent però pròxima. Em pareix molt més honest agafar el bou per les banyes que anar fent grans declaracions en defensa de l'estat de benestar i mentre el govern d'esquerres que defenses no pot ni pagar els medicaments als apotecaris. Més que retòrica, necessitam possibilisme, encara que el possibilisme molt sovint sigui avorrit, trist i gris.
També a Opinió
- Recollida de signatures contra la macrourbanització de Palma
- Oferta milionària per a comprar la plaça de toros de Palma
- Ha mort Francesc Moll i Marquès, fundador del GOB, hereu de Can Moll i editor compromès amb la llengua catalana
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- Els hotelers llancen la campanya 'Tourist, go home happy' amb la intenció de contrarestar les multitudinàries protestes contra la turistització
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Estam davant el comentari d'un professional de la política. Res més. Sense idees, Sense ànima. I, sobretot, sense concretar. Sobren polítics a rompre, falta gent amb idees i amb esperit. Sobren subvencions a diaris com aquest, a IB3, que consta més que la UIB. Sobren lloguers a pisos per a ocupar oficines públiques. Falta realment valor per a governar i persones aptes per a fer-ho. Per entrar en política s'hauria d'haver demostrat qualque cosa: Crear riquesa, escriure un llibre, guanyar una oposició dignament, haver estudiat seriosament -i no em val el típic 'Té estudis de' de tants i tants..polítics que just amaga el no haver fet res... Consta molt creure al representant d'un partit de dretes que, juntamente amb el PP, s'ha distingit per a tenir a les seves files a molts d'elements imputats per corrupció...Quasi s'ha de menester fe religiosa....
Efectivament, s'ha volatalitzat, com per encanteri, el brutal saqueig dels recursos públics per salvar els bancs, la immoralitat del sistema financer, la responsabilitat dels polítics en inflar la bimbolla immobiliària... Ara just interessa pegar als pensionistes i als treballadors. Una altra cosa molestaria els mercats. No dubt que hem de retallar, però arreu, i retallant més als més rics.
Ha llegit al Sr. Vicenç Navarro, Sr. Melià? A mi em fa l'efecte que algú diu mitges veritats (no em referesc a vostè). Jo tampoc crec amb una teoria conspirativa de les grans multinacionals i de la banca. Però tant la banca com el gran capital són els responsables d'una crisi que ens fan pagar als 'pobres', amb intervenció de l'estat: això és el liberalisme que propugna? On és la tan famosa refundació del capitalisme? Perquè jo no la veig per en lloc. On són les mesures per evitar que l'especulació del gran capital pugui fer ensorrar un estat? Si hi hagués coratge per aplicar-les, no li sembla que els milions d'èuros estalviats amb uns interessos de deute més baixos servirien per mantenir la sanitat i l'educació, com a mínim? Quan se li demanarà a la banca que torni els milers de mil.lions d'èuros que els estats el han donat per tapar els forat que varen provocar amb la seva avarícia i iresponsabilitat? Per cert, encara és hora de veure dimissions a aquestes grans empreses per haver empobrit el món d'aquesta manera tan brutal. Ha vist cap cap de govern que els ho hagi demanat? No hi ha una conspiració, però als 'pobres' ens estan prenent el pel i la cartera.
Crec que no és net fer passar per tècniques unes consideracions totalment polítiques tot acusant als altres de tenir apriorismes ideològics. Sr. Melià, si voster assegura en ferm que ser competitius és l'única sortida, aixo és una consideració política, no tècnica, alguns podem preferir decréixer i aturar la destrucció del paisatge o les retallades del benestar. Malauradament, la discussió no és tan senzilla i dicotòmica. En les èpoques de bonança econòmica, als governs populars no se'ls acudí de pujar els imposts per fer caixa per al futur; es prioritzà el consum (i el consumisme) sobre l'estalvi i això, no només ha afectat a les arques estatals, sinó a les economies familiars. Sap, que si en comptes d'haver consumit tant, les famílies s'haguessin dedicat a estalviar els seus doblers, les empreses no hagueren estat tan competitives? En canvi, ara la crisi seria més minsa (ja ho és per als pocs que varen estalviar) per a aquestes famílies. I no cal que parlem de la caixa de la Seguretat Social, on, en teoria, hi ha hagut una dècada de beneficis i ara resulta que no hi ha un duro... on són aquests doblers? En fi, sr. Melià, vostè expressa la seva opinió i és legítima, però no ens intenti fer creure que els altres som els que estem tacats de prejudicis ideològics, ja que qui estigui lliure de culpa que tiri la primera pedra.
Firm cada frase que has escrit, Tomeu. Les crisis les provoquen entitats financeres o persones amb rendes mooolt altes i les paguen les classes mitjanes i baixes. Qualcú ha calculat el total que es paga cada any als diputats, ministres i presidents jubilats? Em fa l'afecte que la xifra escarrufa. I a aquests no se'ls retalla gens ni mica de benestar...
No és apriorisme ideològic constatar que en èpoques de bonança els beneficis de la classe alta s'incrementen molt més que els de les classes mitjanes i baixes i que, en canvi, la crisi econòmica efecta molt més a les classes mitjanes i baixes que a les altes. En els darrers 20 anys les diferències entre les rendes més altes i les mitjanes i baixes s'ha muntiplicat exponencialment. Per tant, hi segueix havent una responsabilitat dels estats ha compensar aquestes diferències precisament através del manteniment de l'estat del benestar. Com sempre, però, els que menys pateixen la crisi són els que volen dictar les actuacions precissament demanant que no els retallin els seus beneficis i que es retalli l'estat del benestar per els mes necessitats. Els executius de les grans multinacionals segueixen cobrant les seves primes i blindant els seus contractes. Cas apart és el de la petita i mitjana empresa que també ho està patint, que se n'hauria de donar que fer seguidisme dels postulats neoliberals de les grans multinacionals els està perjudicant a ells també. Per posar un exemple local, són els mateixos els interessos de les nostres multinacionals hoteleres que els dels nostres petits hotelers ? Aleshores, per què en fan seguidisme fins i tot perjudicant els seus pròpis interessos ?