La notícia de la setmana, amb permís dels Reis Mags, ha estat la visita a Madrid del viceprimer ministre xinès Li Keqiang, la jove promesa (en la nomenclatura xinesa és "jove" tothom que no hagi superat els tres quarts de segle...), que ha dut els regals, alguns diuen que enverinats, de la compra d'un bon paquet de deute del regne d'Espanya i de la promesa d'inversions en els sectors puixants (?) de la nostra economia: l'energia, la banca i les comunicacions.
No està malament, fins i tot a nivell psicològic, diuen els experts, el gest, ara que els nostres aliats europeus desconfien de les nostres butxaques i ens adjudiquen el paper de caps dels malmesos econòmicament, liderant la trista llista que integren també Irlanda, Portugal i Grècia. I la notícia ha estat també l'estricte protocol que els dirigents xinesos han complit, i han fet complir, durant la visita. Ells han decidit els actes a celebrar i els assistents, l'ordre de les intervencions i els horaris i les escasses preguntes que s'hi han fet als mandataris.
Preguntes previstes que no incloïen, en cap cas, la situació dels drets humans a la Xina o l'estat legal de Li Xiabo, el dissident xinès guardonat recentment amb el Nobel de la pau per la seva defensa de les llibertats. Per si algú ho dubtava, es comença a confirmar que el paper d'Europa en els pròxims anys ja no serà el de la vella ensenya que il·luminava les llibertats arreu del món, amb l'ajut dels Estats Units, sinó més aviat el de tímid pretenent que mira d'atreure l'interès econòmic de les noves grans potències, la Xina i els tigres rus i indoasiàtic. I també es confirma el paper que faran els xinesos: seran els nostres estrictes banquers, com ho són dels nord-americans, i ens comminaran a fer bonda en els afers econòmics, endurint les recomanacions dels bancs centrals europeus, que potser enyorarem.
Aquesta és la situació, alhora freudiana i marxista, a la qual ens ha dut aquesta fase superior del capitalisme que hem culminat fa quatre dies. Freudiana perquè en els millors i a la vegada pitjors somnis (en el paisatge mental freudià les contradiccions són el pa de cada dia) Rodríguez Zapatero es veia prenent la paraula davant del viceprimer ministre xinès i demanant-li educadament per la situació dels drets humans al Tibet, i marxista perquè potser en el mateix somni, o en el d'alguna nit anterior o posterior, aquest mateix mandatari xinès comentava al governador del Banc d'Espanya que ell, el viceprimer ministre xinès, havia estat contractat per fer classes d'economia a Harvard o a Minnesota, i que frisava d'arribar-hi perquè l'economia xinesa havia assolit la perfecció i ja no necessitava dels seus consells.
Al final resultarà que, després de la confusió intel·lectual que nasqué amb la caiguda del mur de Berlín, la ideologia triomfant és el maoisme multinacional, i que el lema de la petroliera Sinopec, i de tota empresa que vulgui sobreviure, és aquella vella i elaborada lliçó econòmica de Mao: "Arrufa les celles i se t'acudirà una estratègia".
