L'any 2010 no ha estat un bon any per als pagesos. Tampoc no ho havien estat els tres anys anteriors. No parlam de les pluges ni de les gelades, o d'altres circumstàncies meteorològiques, parlam sobretot dels preus que s'han cobrat pels productes del camp, per davall dels costos de producció en sectors com el lleter, l'oví, el porcí o els fruits secs. La crisi econòmica ha colpejat d'una manera especial la indústria de transformació i comercialització, imprescindible en qualsevol sistema agroalimentari i ha provocat el tancament d'empreses de llarga trajectòria. En conseqüència, la renda agrària ha continuat davallant, encara que la renda dels agricultors ja és bastant inferior a la mitjana estatal. Els pagesos ja eren pobres i han tornat encara més pobres. Alguns sectors s'han defensat millor que els altres per raons climatològiques o de mercat, però les incerteses amb vista al futur no fan excepcions.
Sembla que el Govern balear ha optat per reduir els nous cabals d'aigua a disposició dels agricultors. Per ventura, no es valora el paper vital dels regadius en una agricultura mediterrània com la nostra. D'altra banda, el Govern també considera que s'han d'implementar fortes restriccions en els adobats de terres agràries i s'ha d'arribar a la prohibició total a determinades zones entre el 15 de novembre i 15 de gener. S'avisa que hi haurà inspeccions i controls, uns controls que ja són omnipresents a les explotacions i a les empreses agroalimentàries i abasten tots els conceptes imaginables, incloent-hi l'extensa selva de normativa autonòmica, estatal i comunitària. Les actuacions, quasi policials i a vegades molt rígides, augmenten el mal humor d'una pagesia ja molt castigada t'ho miris des del caire que t'ho miris.
Es constata també que s'està duent a terme l'aplicació del programa de restriccions pressupostàries que s'havia anunciat i que implica retallar de manera important el conjunt de mesures de suport al sector primari. Són decisions que tenen efectes en cadena, ja que, com que el Govern balearno posar doblers, tampoc no en posen l'Estat i la UE. La darrera mala nova és la retallada en el suport a la implantació d'assegurances agràries. Tot això, ajuntat amb l'eliminació de la Conselleria d'Agricultura, transmet al sector agrari unes impressions prou negatives. S'entén que hi ha d'haver mesures d'estalvi en unes circumstàncies com les actuals, però l'establiment de prioritats i línies d'actuació hauria de respondre a anàlisis ben treballades i resultat d'un bon nivell de consens. Si no es fa així, el perill de tudadissa dels escassos recursos disponibles és alt. I això és el que potser està passant en determinats àmbits del sector agrari i agroalimentari, el més important de la indústria estatal i balear.
No tan sols és un problema de doblers: la manca de prioritats i d'objectius es manifesta en tots els àmbits. El cas de les produccions de qualitat és simptomàtic. Fa anys que no promovem cap nova denominació o identificació d'origen. Ara vénen les eleccions. Haurem de llegir i escoltar les propostes de cada formació amb molt d'esment, perquè no podem caure en aquell parany que la política no ens ha d'interessar i en allò tan sucat i remenat que "tanmateix tots són iguals". Hem de pensar i creure que hi ha persones honestes, amb idees pròpies i compromeses amb el seu poble. A pesar de la decepció d'aquests anys, hem de cercar l'esperança, una nova esperança, amb propostes de futur i voluntat de consens.
No hem d'esperar que es especuladors canviïn, hem de ser naltros, pagesos i altres ciutadans amb consciència, qui mos hem de moure