Hi ha més realitat en el documental De Son Dureta a Son Espases (IB3, dimarts nit, que podria subtitular-se Un final que és un principi) que en cent episodis de House o d'Hospital central, i això que ningú no hi va fer un d'aquells diagnòstics ultraencertadíssims i megaperspicaços als quals ens té acostumats Hugh Laurie ni es va veure cap llitera corrent pels passadissos, i que bona part dels continguts sobrevolaven els aspectes organitzatius (i emocionals) dels dos hospitals reals, més que aterrar sobre malalts o malalties.

Aquesta realitat del trasllat (que al capdavall no ha estat notícia... perquè ha estat un èxit) la resumí exactament el Dr. Jordi Forteza-Rey quan hi digué que més del 50% dels problemes no han estan relacionats amb qüestions tècniques, sinó amb "com els humans vivim els trasllats" (just el que havia comentat abans una treballadora del Servei de personal, a Son Dureta, entre capses que esperaven ser mogudes: "És que jo vaig néixer aquí!").
També s'hi veié que el sistema sanitari no és notícia quan funciona, com no ho serà el dia a dia de Son Espases, que a poc a poc anirà desapareixent dels mitjans (i aquesta serà la bona notícia).