No he escrit carta enguany i els Reis ja arribaren aquesta nit. La decepció m'és gran, però és que, a hores d'ara, si no em pos ja a treballar amb els meus desitjos, ni els Reis ni el Pare Noel m'hi ajudaran. On és aquella il·lusió que ens ajudà a créixer i que ara, de grans, ja ha expirat? Els Reis, aquell imaginari infantil, ara ja desbancat per altres imaginaris i que amb l'edat hem hagut de substituir per la realitat pura i dura. Qualsevol cosa que digui avui l'article, ja l'han dita altres articulistes, i gairebé si repassau aquest diari d'avui hi trobareu tristor, pessimisme, dubtes en el futur més immediat i en el futur a mig termini que espera als que ara som població activa. I com podem superar aquest mal tràngol? Només hi ha la il·lusió als ulls de l'infant, no contaminat per la voràgine actual, dels nins que no saben ni de malalties, ni de macroeconomia, ni de partits, ni d'eleccions anticipades ni de Llei antitabac. La seva alegria permanent... No sé quin futur els espera, a aquests petits, per