Inauguram un nou any amb pujades significatives als rebuts de llum, gas, hipoteques... No ens agrada ser rupturistes i, per això, hem continuat amb l'estel·la de l'any passat. I és que el 2010 ens va deixar amb uns resums de corrupció propis de la família Corleone, controladors aeris imputats per sedició i una jubilació fixada als seixanta-set anys. Amb un precedent com aquest és comprensible que els vaticinis tristos del 2011 ens semblin d'allò més normals. Ens hem avesat a aguantar sense lamentar-nos gaire, no sigui cosa que empitjori encara més. Així ens vestim de gala i assistim impàvids a les gales televisives de Cap d'Any, on les dones, guapes, primes, voluptuoses a força de bisturí i amb un currículum sentimental adient, són tractades com a objectes, és a dir, com un gerro. Elles representen el model de societat, per tant, no cal fer més reformes educatives perquè sembla que al "nostre paradís" l'exigència està en una talla de sostenidor acompanyada d'uns ulls espectaculars.


Sembla que el 2011 no serà un any de grans exigències i per això els partits polítics situen el seu gran repte a governar o no governar; vaja, una minúcia. El Partit Popular de Rajoy, el de les rebaixes, s'ha quedat sense un baró, exministre i espanyol de copa i puro. Cascos se n'ha anat amb renou, potadetes i una mica de rancúnia després de trenta-quatre anys de militància. L'asturià pensava que era irreemplaçable, com es va sentir en el seu dia el seu amic Matas o l'intocable Cañellas. Cascos no ha estat una excepció, perquè als partits polítics un dia ets Déu i l'endemà t'han expulsat del paradís sense passar per la casella de sortida.

Als mortals, la baixa de Cascos no ens ha commogut gens, serà que tenim el cor a prova de presumptes corruptes i això ens ha fet forts. De fet, temes tan banals com la crisi econòmica que no se'n va i fins i tot el no fum dels restaurants ens suscita una mica més de polèmica. I és que ara mateix el debat se centra en qui recordarà als clients fumadors la normativa, els passius empipats de les taules de devora o els amos dels locals. La majoria afirma que amb tota seguretat la llei només es complirà si hi ha ciutadans disposats a recordar-la. I com que això cada vegada se sembla manco a Europa, segur que el fum pot seguir expandint-se lliurement i durant molt temps pels locals de l'Illa. Després vendran els empresaris indignats, les suposades pèrdues econòmiques i unes eleccions a la cantonada. Una equació senzilla que a Mallorca sempre surt favorable per als mateixos.