Soler, aureolat amb les quatre barres

ERPLEXITAT
Amb motiu de la Festa de l'Estendard, l'expresident Soler s'ha sumat a les reivindicacions lingüístiques amb veu clara i potent. La notícia té dues vessants. N'acabo de dir una. Rarament a una terra on s'abusa dels condicionals o potencials i dels punts suspensius, ningú amb influència social es mulla tant i tant. L'altra, obre interrogants sobre el seu comportament públic. Cada vegada que l'expresident Soler s'expressa entorn de qüestions de país i de llengua, mostra les seves cartes. I tocant a la llengua catalana, concretament, no hi ha dubte que n'aspira a la normalització en tots els àmbits socials. Aleshores, és inevitable que ens demanem què fa en el Partit Popular si és un partit que combat visceralment l'ús normal del català a la vida pública. No puc evitar-ho: en veure Cristòfol Soler sostenint les banderes de llengua i país, em domina la perplexitat. La mateixa, per exemple, que em produiria un torero que es manifestés contra les curses de braus o un corredor de MotoGP, contra la velocitat. I aquesta perplexitat s'acreix, si tinc present que Soler és conscient de quin pa s'hi dóna a casa seva. N'hi ha prou fent una ullada a l'hemeroteca. Dia vint-i-nou de març de l'any passat, afirmava que "si el Partit Popular guanya les properes eleccions durà a terme una política lingüística gonellista i espanyolista". Hi insisteixo: a què juga l'expresident Soler...? Va fer aquestes declaracions pocs dies després del congrés que havia donat la presidència a Bauzà i al qual ell havia assistit des d'una plataforma de privilegi, la que li correspon per la seva biografia.

LA DENÚNCIA
Curiosament, les paraules de l'expresident Soler pronunciades a Inca, amb motiu de la celebració de la Festa de l'Estendard, han deixat a tothom content. Gairebé m'atreveixo a dir que han alimentat el cofoisme de la gent nostrada i han provocat satisfacció entre els seguidors de Josemon Bauzà. Anem a pams. Soler és l'espasa. Doncs bé, una part important de la gent nostrada contempla l'espasa que, en realitat, ha de servir per a tallar-nos el cap (la dreta mallorquina històricament es plega a les ordres de Madrid sense gaires escrúpols), com l'espasa triomfadora que ens ha de fer guanyar batalles. El raonament que fan és el següent: no tothom en el Pepé comparteix el radicalisme de Bauzà i a l'hora de derogar el Decret de Mínims o de modificar la Llei de Normalització Lingüística trobarà l'oposició de la dreta nostrada: la dels alcoverians, dels mallorquinarros, dels forans, dels regionalistes, etcètera. D'altra banda, és cert que hi ha persones, en el Partit Popular, que poden sentir-se incòmodes amb la paraules de l'expresident, però en general provoquen, si la provoquen, una inquietud epidèrmica, perquè en realitat contribueixen a esvair les desconfiances que hagi pogut generar el programa electoral entre el votant no afiliat. Parlem clar: el fet que Soler discrepi de la línia del seu partit en matèria lingüística, però que no l'abandoni ni expressi la probabilitat d'abandonar-lo, reforça un Bauzà que afirma la mentida més gran de l'univers com és ara que a la família conservadora hi tenen cabuda totes les sensibilitats. Així mateix, una actitud de denúncia tan rotunda, com la de Soler, no contra el Partit Popular, sinó exclusivament contra la línia que segueix a Balears o les persones que la dissenyen, fa que s'escampi la creença que a la dreta hi ha gent que estima la terra i que ens és del tot necessària per a enllestir un projecte de país. I aquesta creença beneficia Josemón Bauzà que ha d'arreplegar vots d'aquí i d'allà si vol guanyar les eleccions i implantar, tot seguit, el valencianisme més barroer. Són paraules seves, pronunciades a Elconfidencial.com, l'any 2009: "Cuando recuperemos el Govern, todos los libros de texto no se editarán en catalán, sino en cada una de las modalidades lingüísticas (mallorquín, menorquín, ibicenco y formenterer)".