L'AVE o la continuïtat territorial per a les Illes

Fa uns pocs dies vaig viatjar al continent, amb avió. I s'ha de viatjar per constatar com progressivament els espais a qualsevol aeronau s'encongeixen. Avui, gairebé ni es pot obrir un llibre sense pegar alguna colzada al veïnat. Tot plegat, pitjor que en una llauna de sardines. D'altra banda, aquest cap de setmana s'ha inaugurat la nova línia de l'AVE Madrid-València. I preveuen que només en el 2011 transporti 3,6 milions de passatgers. Tot són lloances: facilitat de trasllat, impuls econòmic, milers de nous llocs de feina; i, fins i tot, menor contaminació, si es compara l'emissió amb la de l'avió o el cotxe. Si hi hagués la possibilitat de connectar amb un AVE les Illes amb el continent, probablement, es produiria un gran debat social. Detractors i defensors. Una bona divisió. Per un costat, els contraris a una major pressió humana i territorial.

Per l'altre, les benaurances que acompanyen un mitjà de transport més ràpid i còmode. Ara bé, com que no podrem comptar amb cap AVE, tot això és fer retxes dins la mar. Ara bé, allò que mai no hauríem de fer és renunciar a poder viatjar; és a dir, a estar connectats amb el món amb la freqüència, comoditat i preu amb què ho poden fer els ciutadans d'altres llocs de l'estat. És quan només avancen uns que es discrimina els altres. I les Illes, en aquest sentit, som uns convidats de pedra en els avenços i millores del sistema de transport de fa prou anys. Perquè, les inversions fetes als nostres aeroports, de cap manera es poden comparar amb les de la nova línia. Més bé, aquestes inversions, aeroportuàries, el seu rendiment i benefici ha servit per pagar una part d'aquest AVE, avui tan lloat. La importància de la política és saber donar respostes a les necessitats. No són les autodefinicions més o menys publicistes amb què es puguin etiquetar les distintes formacions. Prou vegades, aquests debats centrats només en si un és més o menys pur que un altre no fa més que amagar la pròpia incapacitat per aportar solucions als problemes.

El transport és un element fonamental per a la societat illenca. Per això, aconseguir participar en la gestió aeroportuària no basta. Perquè necessitam també avançar en el nostre AVE, en un transport més fluid, eficaç i còmode. Aconseguir-ho és el repte. I no s'abastirà en uns pocs anys. Així, el camí a concretar és elaborar una solució equitativa per als illencs. A la dècada dels setanta, l'estat francès per a Còrsega va definir el concepte de continuïtat territorial. És un principi del servei públic per reforçar la cohesió entre diferents territoris, compensant les discapacitats. Avui, el podríem traduir com el dret que tenim els ciutadans illencs a estar connectats amb el continent amb les mateixes condicions i preus mitjans per quilòmetre que els altres, per carretera o tren. Vindria a ser com un canvi d'estratègia. Fugir del percentatge del descompte, que provoca un increment de preus, i passar a gaudir dels avantatges de la gran majoria. Com veuen, una proposta ben simple.