L'escola perfecta

Sovint es critica l'escola perquè és lluny de la realitat, però molt més lluny estan els programes que parlen de l'educació. Exemple? El Xarxes (diumenge, a la 2), amb la presència llampant de l'expert Richard Gerver (parlant d'empoderament: empowerment, un nou mot per omplir el buit) i sobretot l'escola que hi apareixia com a exemple de la pràctica de les noves habilitats que demanen els estudiants. Una escola superprivada de Barcelona, amb al·lots repentinats i amb corbata (ells, i faldilleta, elles, tots uniformats des dels tres o quatre anys), sense més incorporacions estranyes que alguns nòrdics que parlaven perfectament el castellà i sense cap dèficit visible, ni econòmic ni social, en els alumnes.

L'escola perfecta! En aquesta escola perfecta, evidentment, l'educació és perfecta i sense cap renou, i sobre ella els experts poden pontificar amb tot el preciosisme pedagògic sobre si "per culpa de la pressió i l'obsessió pels resultats la màgia del viatge s'ha dissipat", com hi deia una experta que mai no ha trepitjat (i molt menys hi ha fet feina) una escola marginal, amb alumnes de vint nacionalitats, i amb problemes econòmics i de tota mena.