algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

La diplomàtica s'enfonsa

Fins fa poc, en parlar de diplomàcia enteníem aquell art que fa referència a les negociacions entre estats o nacions, però singularment aquelles habilitats relacionades amb el tacte i la finura. Ara sabem que el concepte diplomàcia està més aviat relacionat amb espionatge, control i pressió. No fa gaire en tocar la globalització ens referíem, únicament, als mercats i a la cultura global. Ara sabem que ningú no n'està al marge, que ningú no transita per carreteres secundàries, que tots habitam a la intempèrie. Que tots, en definitiva, podem esser objecte d'extorsió informativa i res ja no forma part de l'àmbit del privat. Amb el Wikileaks allò que s'ha posat de manifest és que algú ha tingut interès per entrar a les cuines del poder de l'imperi. La publicació d'aquests informes no és casual, igual que tampoc no ho és res del que apareix cada dia als mitjans de comunicació. El vell món dels cellers amb fons reservats i amb secrets està fent fallida.

Aquesta informació forma part de l'armament que els mercats fan servir per augmentar la incertesa i la inseguretat, la confusió i el desconcert que afecta els individus, però sobre tot institucions seculars, sedimentades en principis fins ara entesos com a factors d'estabilitat. Torna el misteri. Tornen els temps en què ningú no se sentia segur. Torna una part d'aquell món que semblava que havia finit per a sempre. Un món de poders ocults, fet a manera de la parla secreta, fonamentada en una forma d'entendre el món en el qual convenia que la ciutadania tingués un accés restringit a tot allò que passava. Un excés de divulgació i d'exteriorització d'allò que pertany a l'àmbit privat mai no havia estat recomanable. Però tampoc no és saludable un excés de privacitat, quan es tracta de protegir dades i informacions en mans dels poders del control social i dels serveis d'intel·ligència.

Aquella idea de la diplomàcia moderna entesa com raó d'estat que privilegia la seguretat de l'estat sobre altres prioritats per ventura també està arribant al punt final. La informació del mercat de la crisi tampoc no és neutral. Tots aquests virus informatius que estan fent malbé els discs de memòria col·lectiva poden acabar passant una factura escandalosa. Un dels objectius dels poders actuals -ocults, la majoria, com han estat gairebé sempre-, és mantenir alterats els trastors de la personalitat col·lectiva, reactiven el recel, la desconfiança i els sentiments negatius, fins que voregen la frontera de la paranoia. Per fer funcionar aquesta mecànica i obtenir un bon compte de resultats, el món està forjant un model de governant cada cop més tou, superficial i hàbil per a la popularitat efímera. Mervyn King, governador del Banc d'Anglaterra, ja ha tingut ocasió de prendre les receptes de Cameron, de qui ha dit que es tracta d'un líder amb un dèficit de profunditat inquietant.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Blandiblue, fa mes de 12 anys

Han tractat a Espanya com un país bananer, silenciant a jutges i politics, una vergonya.

Valoració:0menosmas
Per sangonera, fa mes de 12 anys

La base de la diplomàcia és el secretisme, la discreció, la confidencialitat... sense aquests elements és totalment inútil. Convé recordar que la diplomàcia es desenvolupà a Europa com una eina estratègica de la política especialment a partir del segle XIV, com una manera d'evitar els enfrontaments armats (i això que n'hi havia i n'hi hagué encara molts) que resultaven tan onerosos per al tresor dels reis. Ara amb aquestes filtracions el que s'està aconseguint és que es faci pública una informació que posi de morros uns països amb altres i que la desconfiança (que ja existia) s'accentuï encara més.

Valoració:0menosmas
Per Idossí, fa mes de 12 anys

Tot això de Wikileaks, Facebook i altres invencions interneteres a mi em té bastant inquiet. I no és que jo hagi de tèmer perquè em descobreixin res que pugui dur-me a la presó o causar la meva deshonra, però punyeta! No hi ha dret a que no es pugui tenir una mica d'intimitat garantida! I sembla que volen saber-ho tot sobre nosaltres, sobre els nostres gusts i aficions i sobre els nostres vicis i defectes per controlar-nos millor. Jo som molt gelós de la meva intimitat i em rebel a davant de la idea que em puguin posar dins casa meva un micròfon amagat, o una càmara de vídeo per veure com transcorre la meva vida. I no som gens contrari a la llibertat d'informació, ni d'amagar les manganrufes d'aquells qui en facin, i vull que cadascú pagui pels delictes o faltes que cometi, però voldria que deixassin de furgar en la vida dels qui no fan res que sigui reprovable.

Valoració:0menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente