L'altre dia anava amb el cotxe a part o banda, i per la ràdio sentia sense escoltar una tertúlia ben animada, que anava dels pros i els contres de la remodelació de la Platja de Palma, Can Pastilla i tota la pesca. No hi parava gaire esment, de manera que no puc citar ni tan sols l'emissora, però sí tenc record que en una d'aquestes va parlar un senyor que el presentaren com a professor de no sé què de la universitat i ecologista a raig i roll, que se'n desféu com un canari sobre la calamitat que representava l'avinguda passeig que es volia fer a Can Pastilla, amb el conseqüent enderroc de devers 90 finques ja existents des de l'any de la picor. Que les coses no es podien fer d'aquesta manera, que per amunt i per avall, que s'havia de tenir molt en compte la voluntat i l'opinió dels veïns de la barriada, no tan sols la dels hotelers, que aquestes decisions havien d'esser molt meditades, estudiades i consensuades perquè, si no, podia resultar-ne un nyerro...

Amb una paraula, el discurset no li quedava gens malament, resultava seriós i convincent. Fins que, en una d'aquestes, a la locutora i conductora del programa se li escapà: aquell senyor, a més de professor de la universitat i conegut i respectat ecologista, era propietari d'una de les finques que estaven en risc de ser esbucades. Ja sabem d'on li neix el cantet, vaig pensar totd'una. Així com també la conveniència per part de l'emissora de triar a rotllana persones més imparcials, manco afectades en el viu del moll dels ossos de la butxaca... Tot plegat sense donar-li ni llevar-li raó, enteneu-me bé.

Un altre cas concret que vull treure a rotllo: el de les declaracions que fa un senyor de 32 anys, ben plantat, somrient, posant una cara de foto ben agradosa, americana obscura i corbata vermellosa, a les pàgines de Sociedad del diari El País. El seu nom és Dominic Brisby, i quan li demanen què li sembla la llei antitabac que entra en voler al Senat, si no ho ha fet ja a l'hora de publicar-se aquest totxo, i que entrarà en vigor a principis del pròxim gener 2011, que d'això anava la cosa, contesta textualment: "És una llei de les lleis antitabac més radicals del món. És molt poc liberal, injusta perquè tracta de fer que els ciutadans que fumen en els bars siguin ciutadans de segona classe, i fracassarà perquè causarà un enorme dany econòmic, tant a la gent que fuma com a la que no". De la salut ni se'n parla.

I continua despatxant-se a bocam: "Governi qui governi, Espanya haurà de fer marxa enrere..." I més: "Tancaran molts de bars i existeix el risc que pugi la venda il·legal de tabac". I encara més: "La veritat és que els extremistes antifumadors han tengut bastant d'èxit, fent que es vegi com quelcom normal allò que no és normal. Així que crec que hauríem de ser un poc més proactius defensant els nostres interessos i els dels dotze milions d'espanyols que fumen". De la salut ni cançons, vull repetir.

"Els nostres interessos", he su- bratllat amb el llapis que sempre duc al butxacó de la camia, per després parar aguait a saber qui cony era i a qui representava el nostre home. I ho he sabut: "Dominic Brisby (Regne Unit, 32 anys) presideix Altadis, filial d'Imperial Tobacco, i la principal tabaquera espanyola". Ah fotre, fotre, enfotrat, com deia mon pare, a bon lloc sia ell. Un altre que li volen esbucar el xalet, ha estat el primer que se m'ha passat per la closca.