La gran expectació política i mediàtica que es va despertar al voltant de la macroreunió d'ahir a Moncloa no va respondre a les expectatives. ZP obtingué la foto que cercava, proclamà que accelerarà les reformes econòmiques i anuncià la creació de la comissió de la competitivitat, però poca cosa més. És evident que, davant les eleccions catalanes d'avui i després del pànic que ha causat el possible contagi irlandès a l'Estat espanyol, el president necessitava un cop d'efecte i convocar grans empresaris, càmeres i periodistes.

Necessita ser el centre d'atracció d'una situació cada cop més greu per aportar, almanco, imatge de fermesa i de serenitat. El problema és que aquestes exhibicions de fum duren, com a molt, un parell de dies. Després s'esvaeixen dins la boira del pessimisme generalitzat i de la manca de receptes efectives per intentar una sortida de la crisi. Aquesta legislatura s'ha convertit per a ZP en un calvari com no s'havia vist a Espanya des de la transició, un calvari empinat i amb molt de patiment.