Blanc o negre, així, sense possibilitat de matisos ni termes mitjos que hi valguin. I, a més, la Seu plena d'ous a cada banda de la moneda, enfrontaments a rompre, positures acarades, irreconciliables. Com és possible encara avui en dia aquest estat de coses?

Per un costat, els que haurien de posar sabó i bàlsams sobre les ferides per guarir-les d'una punyetera vegada, més que res perquè, en teoria prediquen el cristianisme, la doctrina de l'amor, els monjos benedictins que mouen peça devers l'anomenat "El Valle de los Caídos", hala, a inflar borina, sobretot amb declaracions a la premsa, ràdio, televisió i a tothom que l'hagi volgut escoltar, el seu prior Santiago Cantera, un home jove, potser una quarantena, i de paraula mesurada en el to i la forma, eixuta així mateix, però amb un fons més abrupte que una tramuntanada pels que sabem que allò, aquell brutal insult a la decència, és un monument aixecat a la major honor i glòria del dictador genocida Francisco Franco i la seva colla d'assassins, delictes comesos amb l'única excusa de la dèria d'aquelles persones: voler esser fidels a la legalitat establerta i tenir aspiracions a una vida més lliure i democràtica. Una defecació com la de Sa Feixina posem per cas, però més a l'engròs, a lo bèstia, la vall aquesta..

He tengut l'oportunitat de veure el senyor Cantera, a més de mitja dotzena de "youtubes", i el personatge se'n desfà com un rellotge. Va fi, el frare. Va amollar el que trobà oportú a l'homilia d'una missa que féu a l'aire lliure allà davant, a l'esplanada, pel fet que des de principis d'any la basílica està tancada per obres a la façana. "Ens persegueixen com en 1934/ L'actual situació és comparativa a la que sofriren els religiosos espanyols durant la persecució de l'odi a la fe a l'Espanya de 1934 a 1939./ És mentida que a la basílica hi fessin treballar presos republicans per la força. El cert és que hi treballaven presos per la llei de redempció de penes mitjançant el treball que hi havia aleshores". I altres afirmacions assilvestrades i acomodatícies per l'estil.

Veig als papers que l'ordre de tancament de la descomunal tomba dels Francisco Franco i de José Antonio Primo de Rivera de trist record, va esser deguda "al seu deteriorament que posa en perill els visitants, com es detalla en els informes de seguretat de Patrimoni Nacional".

Però mentrestant, llenya al mico per una part i l'altra, que els antifeixistes de la Federació de fòrums per a la memòria, en la persona del seu President José María Pedreño, que proposa "una voladura controlada i el desmantellament de la basílica./ Aposten també per exhumar les restes de Franco i de Primo de Rivera i lliurar-les a les famílies./ Diuen que la creu (del Valle) té poc de salvació i perdó i que representa una mort infame i dolorosa./ Aquest s'ha convertit en un centre de peregrinació del feixisme internacional".

El darrer 20N s'hi veren allà grups de franquistes joves i vells, enarborant banderes de la gallina, cantaren el Cara al sol mà alçada ben estirada i enflocaren tots els visques a Franco que els vingué en gana, malgrat esser un acte il·legal segons la Llei de memòria històrica, i les advertències molt tèbies d'una trentena de policies antidisturbis. Els és igual. "Vamos a tener que volver a sacar las escopetas a la calle", s'hi va poder sentir. I ho farien altre pic sense cap mania ni una. N'estic segur. Més diré: just a Sineu, el meu poble, podria fer-vos una llista d'una dotzena sobrada d'individus que tornarien a matar, si se'n presentàs l'ocasió. Per ventura no hauria de pensar aquestes coses. És per demés predicar mesura, civilització, generositat, alçada de mires. És com que batre ferro fred. No sembla veritat.