algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
22°

Millores cerebrals

Aproximadament un de cada tres estudiants d'universitats púbiques americanes confessa que, per a encarar els seus compromisos acadèmics, ha emprat -sense cap casta de recepta- medicines destinades a la "millora cerebral" -enhancing brain drugs-. El fet és que la disponibilitat d'aquestes medecines prové del quatre per cent d'estudiants que diuen que tenen les receptes necessàries per a aconseguir-les, atès que pateixen trastorns com el conegut dèficit d'atenció. Deixant de costat els riscos per a la salut que aquesta pràctica suposa -es tracta, essencialment, d'amfetamines i similars-, aquestes xifres han generat un debat sobre els aspectes ètics i morals relatius als avantatges que això dóna als que les fan servir respecte dels que no, similar -en bona part- al que passa amb els esportistes -ciclistes sobretot- que es dopen.

Un dels detonants d'aquest debat ha estat un article recentment publicat a la revista Nature, en el qual els autors asseguraven que "millores cerebrals" cognitives, que siguin a la vegada segures per a la salut i efectives, contribuïen a la millora, tant dels individus com de la societat. El títol d'aquest article era una cosa com ara Cap a un ús responsable, per part dels sans, de les medecines per a la millora de les capacitats cognitives. El fet és que les proves clíniques necessàries per a l'autorització d'un medicament són realitzades sobre persones que tenen la malaltia cap a la qual està destinada i, és clar, no inclouen persones sanes.

Segons un dels autors -el professor Greely, de la Universitat d'Stanford- mai cap escrit seu no havia estat objecte de tants comentaris com aquest article; de fet, tots els comentaris al conjunt de tota la seva obra no s'acosten, ni prop fer-hi, als que ha rebut per aquest article, i que van des de preguntes de l'estil "Quant de crack havies pres quan escrivies això?" fins a "Què t'han pagat les companyies farmacèutiques per escriure-ho?" Tot plegat el va decidir a escriure un segon article -espectacular- per explicar el què i el què no del primer.

La primera cosa que hi fa constar Greely és que, una vegada que les autoritats sanitàries han aprovat un medicament -amb amfetamines o no- per a un ús determinat, res no impedeix receptar aquest medicament per a qualsevol altre ús, sempre -és clar- que no constitueixi un risc elevat per al pacient que la pren. Diu més: hi ha tractaments -quirúrgics, essencialment- que també poden servir per a millorar les capacitats cognitives de persones sanes i que, per afegitó, no necessiten l'aprovació de cap autoritat sanitària. En definitiva, conclou que per ventura sigui arribada l'hora de regular -o, si més no, parar-hi esment- aquestes millores cerebrals i, un cop ponderats els riscos per a la salut, avaluar la conveniència i la moralitat del seu ús.

L'anàlisi del professor Greely no s'està d'esmentar que, des de sempre, els humans hem acudit a tota casta d'estratègies de millora cerebral que han generat desigualtats i que podrien ser considerades com a joc brut des del mateix moment en què no tothom hi ha tingut accés. I la cosa no va, ni de bon tros, només de medecines i estimulants que comportin un cert risc per a la salut, per exemple el cafè.

La cosa també inclou coses com l'escriptura -sens dubte un dels artificis de millora cerebral per excel·lència- i més recentment tot els aparells que les tecnologies digitals han posat al nostre abast: tot serveix per a la millora de les capacitats cognitives i, tot i que generen desigualtats i riscos per a la salut, ningú no discuteix el seu ús, ans el contrari: hi ha esforços notoris per fer-los arribar al màxim nombre de persones.

Per consegüent, si medicines o tecnologies com algunes tècniques quirúrgiques estan cridades a millorar les nostres capacitats cognitives, més que prohibir-ne unes i ignorar les altres, per ventura sigui arribada l'hora d'iniciar la discussió sobre què volem i com ho volem. No sigui cosa que, quan ens n'adonem, ja sigui tard...

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Llorenç, fa mes de 11 anys

Joan,

Les dades que hi ha són d'universitats públiques. Em fa l'efecte que aconseguir les mateixes dades d'universitats privades americanes deu ser molt i molt complicat, atès que són enquestes als mateixos estudiants.

Valoració:0menosmas
Per Joan, fa mes de 11 anys

Supòs que a les universitats públiques deuen tenir el mateix problema.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente