Tinc un nou mot per afegir a la llista dels mots que no acabo d'entendre però dels que desconfio: governança. Havia sentit parlar fa anys de la governança d'Internet, i aquest antecedent sempre m'havia fet sospitar que es parla de governança, en lloc de govern, quan parlam de governar alguna cosa que seria millor que ningú no governés. Després, el 2009, donaren el Nobel d'Economia a la nord-americana Elinor Ostrom per les seves anàlisis de la governança econòmica, és a dir, la manera com s'exerceix l'autoritat en les companyies i els sistemes econòmics, i vaig aprendre que la governança desenvolupa teories sobre com s'han de governar els mateixos governs, i aquí ja vaig veure que alguna cosa trontollava.

No cal dir que les notícies econòmiques dels darrers anys, gairebé totes dolentes, ens conviden a sospitar que això de la governança, sigui el que sigui, no acaba de funcionar. O potser sí, suposant que sigui la resposta al fet que són els governs tradicionals els que no acaben de funcionar i per això ha calgut inventar el concepte de governança. També vaig llegir que Elinor Ostrom havia estudiat la governança dels béns comunitaris, com ara espais naturals, pastures, boscos, llacs i aigües subterrànies i coses semblants, en general explicant que, segons ella, aquests recursos funcionen millor quan són gestionats pels interessats i no pels "polítics" (i llegiu "polítics" com ho fan els del Tea Party quan diuen "els polítics de Washington").

Després he anat veient que, encara que (encara) el mot no apareix al diccionari, tothom parla de la governança. La governança de la Unió Europea, de l'estat, de les autonomies i del planeta; de les institucions i les empreses, dels equips de futbol i de la globalització, de les escoles, de la borsa i dels centres de salut. En general, el missatge nuclear d'aquestes informacions és que la situació, en tots aquests àmbits, s'ha tornat ingovernable, i que discutir sobre la governança atenua aquesta sensació d'ingovernabilitat. Si algú parlàs del govern del sistema sanitari o del govern de la circulació aèria, la gent es posaria en guàrdia i sospitaria que alguna cosa no funciona, però si sent parlar de governança segurament pensarà: "Mira tu, que bé, segur que aquests de la governança ho fan millor que els polítics".

De tot plegat he anat concloent que aquest èxit del mot "governança" proposa que hem de fer quelcom perquè hi ha moltes coses que no funcionen, i bàsicament perquè el que no funciona és el govern. El govern que tenim, vull dir, no acaba de funcionar, i per això cal completar-lo, o redreçar-lo, o reconduir-lo, o potser fins i tot substituir-lo, per una altra gent amb millors idees i millor... governança. El Manifiesto aquest "de los 100" (té el mateix nom que aquell manifest del desembre del 1981 defensant els colpistes: esperem que només sigui una coincidència) engegat per la Fundación Everis que circula per Madrid, i que inclou naturalment la tesi que Espanya pateix un (greu) problema "de identidad", n'és el darrer exemple, d'això de la governança.