Aquests dies hi ha hagut un clam contra el maltractament de les dones, s'ha celebrat el Dia internacional contra la violència de gènere. Arran d'això, el Govern de Madrid ha dit que vol aprovar una llei perquè els maltractadors no puguin obtenir la custòdia dels seus infants. He de dir que estic totalment d'acord amb tot el que es defensa aquests dies i també amb la llei que vol aprovar el Govern, perquè el fet de ser un maltractador ja li fa perdre tots els drets que pogués tenir sobre uns infants, que no són més que unes víctimes. Crec, però, que aquesta societat, i també els que manen i fan les lleis, té una assignatura pendent amb tots aquells pares que no han comès altre delicte que separar-se de la seva dona i que són bons pares.

Hi ha molts d'aquests pares que mai no han pogut aconseguir ni tan sols la custòdia compartida, malgrat que han demostrat un pic, i un altre, que mai no han abandonat els seus fills i, en molts de casos, tenen més cura d'ells que la seva mare. Així i tot, els jutges no els donen la custòdia compartida i han de continuar pagant a la dona una pensió que, moltes vegades, els fa impossible refer la seva vida. Tots coneixem casos d'aquests. On són els drets d'aquests pares? Si volem igualtat, l'hem de voler per a tots, homes i dones, tots i totes hem de tenir els mateixos drets i deures.