"Fenns aixecà el cap. La nit era tranquil·la i serena, ni una sola remor arribava de la mar i els estels brillaven en el cel. No hi havia lluna. Un buf fresc, meravellós després d'aquella esgotadora jornada, entrava per la finestra oberta. Dins la cambra, la làmpada escampava una llum estudiosa sobre la taula. El fulls de la carta de Plaa reposaven sobre els seus doblecs. Fenns abaixà els ulls. A una carta com aquella, hom hauria esperat una escriptura esquinçada, amb grans caràcters oblics i quasi femenins. Altrament la lletra del capità era petita, aplicada, regular, ben arrenglerada i dreta, una lletra molt formal. Tinta negra sobre paper blanc. Sobtadament, la llum de la làmpada es va tornar insuportable per a Fenns i l'apagà. El coronel Berriou dormia a la seva cambra, al pis de baix, el primer. Dormia, llegia, escrivia o... És a dir, vivia. L'habitació de Fenn estava situada en el segon. Anar a veure tot d'una el coronel? Demà dematí i ja n'hi hauria prou. La carta havia arribat el capvespre.

I tanmateix Fenns no l'havia poguda llegir fins després de sopar. Fenns s'aixecà i es dirigí a la finestra. La terra gira. Giren els estels i les galàxies. A la terra hi ha homes, animals, plantes i roques. La matèria passa dels uns als altres. Cicle biològic dels que es mengen els altres i dels que són menjats, acabant tot aquell que devora per esser en el seu torn devorat. No mataràs, però, si no mates, mors i així successivament. Perquè no existeix un segon de vida que no sia assassí, que no converteixi l'ésser viu en assassí. Per això, la guerra... Fenn va sentir com envermellia de vergonya i fins a les orelles enmig de la fosca. És clar que sí, amic, clar que sí! Si no penses més que a conservar immaculada la teva ànima, res més fàcil. Passes de les lleis de la vida a les lleis de la guerra i d'allà a la necessitat d'acceptar determinats mals per protegir determinats béns i ja no et resta altra cosa que decantar la vista per no veure allò que et molesta.

I a dormir tranquil!". Heus aquí el fragment d'una novel·la que va remoure consciències, que promogué debats interiors entorn dels abusos de la colonització, amb els metropolitans com a ciutadans de primera i els nadius com a habitants de segona. Aquest Fenns de la història, un home cult, intel·ligent i sensible, arquitecte en la vida civil i sergent dins l'Exèrcit francès durant la guerra d'Algèria, es veu enfrontat per qüestions morals amb el coronel Berriou, el seu cap. El tema en litigi són les tortures aplicades als presoners de guerra, un mal afer que per dissort, avui mateix, a l'Afganistan, l'Iraq... continua en plena actualitat. La psicologia dels combatents, el sofriment dels detinguts als quals es vol despullar de tota dignitat humana, les befes i els abusos, les violacions i maltractes... El novel·lista Roger Ikor, premi Goncourt, redactava Chez Albin Michel, Les murmures de la guerra, una obra ahir recomanable i avui també.