La medicina aplica els coneixements i les tècniques que té a l'abast per prevenir, diagnosticar, avaluar, tractar i rehabilitar els pacients, i la recerca per aconseguir-ho es fa de cada cop a un món més íntim, passant de l'escala macroscòpica a la microscòpica, de la visió òptica a l'electrònica, de la manipulació cel·lular a l'atòmica, per deixar ja de costat la micra i relativitzar-ho tot a la nanodimensió n, la milmilionèsima part d'una unitat de mesura i equival a 10-9 o 1/1000000000 o 0,000000001. S'utilitza en el camp de la ciència per referir-se a sistemes que tenen lloc a la nanoescala, com ara nanòmetre nm, nanogram ng o nanosegon ns. També s'utilitza com a prefix per referir-se a camps especialitzats en aquestes diminutes mesures, per exemple, nanoplàncton, nanotecnologia o nanomedicina.

La ciència viu una revolució nanotecnològica i en l'actualitat els principals avanços ja es produeixen en alguns camps específics com les nanopartícules, els nanotubs o els nanorobots i permeten la possibilitat de fabricar materials i aparells a partir del reordenament d'àtoms i molècules. Richard Feynmann, premi Nobel de física l'any 1965, és considerat el pare de la nanociència i les seves investigacions varen inspirar, no només els investigadors, sinó també la imaginació del setè art, com ara Viatge al·lucinant, on uns científics s'introdueixen a l'interior del cos d'un company per destruir un tumor maligne, i per primera vegada en la història es considera aquesta pel·lícula de ciència-ficció com una veritable possibilitat científica. Des de llavors, les investigacions nanotecnològiques han estat constants, amb una infinitat de tècniques i instruments aplicats a la nanociència. Quan es manipulen els àtoms i les molècules de la matèria, es produeix un canvi de les seves propietats. Aquestes noves estructures atòmiques poden introduir-nos en una nova era i existeix un gran consens en què la nanotecnologia ens conduirà a una segona revolució industrial en el transcurs d'aquest segle XXI, i la medicina no ignorarà aquests canvis ja evidents en nombroses especialitats.

La nanomedicina utilitza la nanotecnologia per canviar de forma radical el diagnòstic, l'evolució i el tractament del càncer. Investigacions ja realitzades han aconseguit desenvolupar nanoaparells capaços de detectar un càncer en una fase molt preliminar, localitzar-ho amb extrema precisió, proporcionar tractaments específicament dirigits a les cèl·lules malignes i mesurar la seva eficàcia. Actualment s'estan investigant noves formes de transport a través dels fluids del cos humà, per així poder realitzar tractaments específics directament des de l'interior del tumor. Però la viscositat té més impacte sobre els moviments d'un nanoobjecte en un líquid que la pròpia inèrcia. Es compara l'esforç d'aconseguir transportar aquest nanoobjecte per l'aigua amb l'esforç de nedar en un medi viscós com, per exemple, la mel. Quan es tracta de nanoobjectes, la dificultat és molt major i, per poder desplaçar-se per un líquid, necessita realitzar un moviment no recíproc molt difícil de reproduir a la nanoescala. Però els matemàtics acaben de proposar una millora del moviment aleatori de les nanopartícules en un medi fluïd, anomenat brownià, mitjançant uns braços que dirigeixen el desplaçament cap a una destinació preestablerta.

Gràcies als últims avanços científics de la medicina, s'han aconseguit identificar molts dels gens relacionats amb certes malalties, i es creu que es podrien reemplaçar aquests gens defectuosos o absents mitjançant la seva implantació en cèl·lules humanes. Aquest procés no resulta senzill perquè l'ADN no pot traspassar les membranes cel·lulars i, per tant, es requereix l'ajuda d'un transportador. S'ha desenvolupat un nou mètode per introduir l'ADN en les cèl·lules mitjançant nanotubs fabricats amb àtoms de carbó, sense desestabilitzar la membrana en penetrar-la. Aquesta nanotecnologia no es limitarà al transport de gens; nous avanços científics aconseguiran que sigui possible traslladar també medicaments a l'interior de la cèl·lula.

Els científics han creat unes partícules diminutes en el laboratori que imiten les lipoproteïnes que recullen els greixos, abans que es puguin acumular en perillosos dipòsits i formin plaques d'aterosclerosi. Els investigadors han dotat aquestes partícules artificials amb les mateixes propietats que tenen les lipoproteïnes d'alta densitat o HDL. Aquests vehicles sintètics poden netejar els vasos sanguinis amb dipòsits d'ateroma abans que es desprenguin i evitar així accidents vasculars cerebrals.

Gràcies a unes recents investigacions científiques, s'ha creat un material que imita l'estructura i composició de l'os. El nou material, denominat nanoos, podria revolucionar la cirurgia ortopèdica i convertir les pròtesis artificials de titani en una cosa del passat. Els implants de nanoos posseeixen una major capacitat d'interacció amb els teixits vius i permeten que el cos s'autorepari molt més ràpid, atès que reconeix aquest nanomaterial com a similar a l'os.

Com podem veure, moltes malalties greus es tractaran i detectaran de forma rutinària gràcies als components de dimensions nano. El mercat de nanomedicines experimentarà un fort creixement i les teràpies per al càncer avançat, les malalties autoimmunes, els trastorns neurològics i les infeccions víriques introduiran nous productes que encapçalaran més oportunitats de curació. Pot semblar ciència-ficció, però amb les innovacions de la nanotecnologia mèdica, els éssers humans podríem estar davant una ampliació de la vida d'anys o fins i tot de dècades. Només desconeixem quant temps podria permetre'ns ampliar la nostra vida la nanomedicina, però, en lloc d'entretenir-nos analitzant les implicacions de la tecnologia que ja tenim, hem d'analitzar acuradament les qüestions ètiques que planteja. Una gran ampliació de la vida serà un regal o una maledicció per a les generacions futures?