La setmana passada s'acomplí el bicentenari de la publicació del decret de llibertat d'impremta per part de les Corts de Cadis (10 de novembre de 1810). Aquest regulava el dret individual dels ciutadans de poder publicar els seus pensaments i idees polítiques, ideal perseguit per prou persones il·lustrades de l'època. I un dels aspectes més cabdals fou la desaparició de la censura prèvia. Segons les paraules del preàmbul de la norma, fonamentalment, l'objectiu era doble: frenar l'arbitrarietat, d'aquell que governa, i il·lustrar a la Nació. I això havia de conduir a possibilitar la formació d'una vertadera opinió pública, que vindria a assessorar el Congrés i el poders públics. El concepte d'opinió pública, en el seu sentit polític, es va començar a usar durant la segona meitat del segle XVIII.

I segons Javier Fernández Sebastián (Diccionario político i social del siglo XIX español), a Espanya, un dels fets que va consolidar l'arrelament d'aquest nou concepte fou la reacció en els cercles il·lustrats de l'empresonament de Jovellanos. Aquest fet va marcar una fita significativa. Possibilità l'aparició d'un nou espai públic autònom independent del monarca. De forma que aquesta nova valoració, d'allò que opina la gent, s'elevava a la categoria de jutge en darrera instància en els assumptes polítics. La raó de molts s'havia d'imposar a la raó d'un. La primera notícia que trobam sobre la llibertat d'impremta en els papers impresos de Mallorca és a l'únic diari de l'època, Diario de Mallorca, al número 48, de 17 de febrer de 1810. L'escrit publicat es titulava "Reflexiones á la memoria sobre la libertad de la Imprenta, leida en Sevilla en la Junta de Instruccion Pública por Don J. I. M., uno de sus vocales y aprobada por la misma, del canonge José Isidoro Morales".

Aquesta memòria arribà a les Illes perquè fou publicada a Sevilla, el 1809, en forma d'opuscle. Era un més dels papers solts que circulaven amb tanta freqüència durant aquella època i que tanta importància van tenir per difondre les idees. L'article del diari, sense signar, Miquel dels Sants Oliver l'atribueix al notari Eduard Bonet. Natural de Santa Margalida, fou un polític liberal prou conegut a la seva època. El 1820 fou elegit batle de Palma. Aquest, en l'escrit, ja combregava amb totes les idees del canonge Morales i dóna suport a les diferents qüestions amb les quals defensava la llibertat d'impremta. Quan es debatia el decret a les Corts, el diari de l'Illa també n'anava informant. I, un cop publicat el decret, la primera reacció que coneixem és al mateix diari, on el saluda de forma positiva. De tot això ja han plogut prou anys. El món s'ha capgirat. També tecnològicament. I ara estam assistint al naixement d'un nou espai comunicacional, que de forma progressiva es va consolidant: Internet, o la xarxa. Atenció perquè, sense adonar-nos, vivim els albors d'una nova època. I d'aquí a 200 anys, probablement, algú en celebrarà també el bicentenari.