muy nuboso
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
23°

La novel·la de Port Artur (1905)

"A l'alba la imponent esquadra japonesa, precedida dels seus àgils torpediners, passava al llarg de l'illa de Che-fú, albirant llunyanes les costes de Corea, i entrava a tota màquina a la mar Groga per sorprendre els russos a Port Artur. La mar estava moguda, puix que no regna quasi mai calma completa en aquelles regions sempre fuetejades pel vent de la Manxúria; tanmateix, avançava l'esquadra veloçment i es mantenia al punt més allunyat possible de les riberes coreanes i xineses per tal de no ser descoberts per les naus costaneres, entre les quals n'hi havia d'haver alguna de l'imperi rus. A les set del capvespre, l'esquadra divisava el far de Wei-hai-wei, que marca l'entrada d'aquesta important plaça britànica, situada quasi a l'entrada de la profunda badia de Lai-tong i que és la rival de Port Artur. L'almirall Togo, un cop donada ordre als mariners de desplegar-se en l ínia de batalla i formar-se en dues columnes amb els cuirassats a rereguarda, prengué el rumb de septentrió. Ningú, per singular fortuna, no podia encara haver-se adonat de la presència de les forces japoneses en aquelles aigües. Probablement els russos les suposaven lluny, a Simonosacki, o properes a Corea, i estaven ben lluny de sospitar el greu perill que en aquells moments ja els amenaçava. A les deu hores, quan apareixien a estribord els illots de Mai-tso, les tripulacions dels vaixells feien els preparatius de combat, ja que no era improbable que l'esquadra russa, un cop passat el primer moment de sorpresa, sortís al pas per començar la lluita...

L'esquadra ja maniobrava en silenci, tots els fanals apagats; els cuirassats anaven en rereguarda, mentre que els creuers més ràpids i de més fàcil maneig formaven el front de batalla per donar suport als torpediners, als quals s'havia donat el perillós encàrrec de caure de cop i volta en el port i d'entaular lluita contra les gegantines naus cuirassades dels russos. Port Artur només estava ja a un parell de milles i, sent aquella nit freda i serena, il·luminada per la lluna, es podien distingir prou bé els elevats pujols que rodejaven l'ampla i fonda badia...".

És un fragment d'una novel·la d'aventures i alhora que gira entorn d'un argument històric de l'època de l'autor. Títol: L'heroïna de Port Artur, una de les nombroses obres d'aquell gran escriptor universal, popular i prolífic que fou Emilio Salgari (Verona, 1862-Torí, 1911), glòria d'Itàlia i víctima de les circumstàncies. Si gaudí apassionadament (com la majoria dels escriptors) del goig de la creativitat, bé s'havia de donar per pagat, però des del punt de vista personal va tenir mala sort. No amb els editors que li publicaren vuitanta novel·les i nombrosos contes per a joves, però sí amb les malalties i les misèries familiars, a les quals s'unien greus dificultats econòmiques. Com un personatge d'aquest relat, que parla del suïcidi, Salgari decidí acabar amb la seva vida. La seva obra ha estat reeditada sempre seguit i aquí es feia ressò de la guerra russojaponesa que va sorprendre els europeus d'aquells dies.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.