nubes dispersas
  • Màx: 22°
  • Mín: 18°
21°

Mitja botella

LA NACIÓ
L'espanyol i el català tenen una manera ben diferent de veure les coses. Si més no els polítics d'una banda i de l'altra. Els espanyols veuen la botella mig buida, i els catalans mig plena. La dreta espanyola, en concret, té la sensació que sols n'hi ha dos dits, de suc. Quan no governa, és pessimista per natura. La visita del Papa a Barcelona ha afegit al banyat. Vulgues no vulgues, el feren parlar en català. Des de Madrid, suposa una desconsideració. I des del Vaticà? Probablement també. Ens adverteix, el Sant Pare, que Espanya put a sofre. I, en sentir-lo, augmenta el pessimisme entre l'espanyolisme més caspós. El Cardenal Antonio Cañizares ens ha anunciat que l'apocalipsi és a tocar, i el Professor de Georgetown -Honoris Causa per una universitat catòlica de Múrcia- toca a sometent i ens recorda que "la nación española se está poniendo en cuestión".

I ho diu quan s'acaba de fer públic que, tot i la crisi, la societat de la família Aznar-Botella, Famaztella, va tancar l'exercici de 2009 amb uns beneficis de 445.417 euros, una quantitat sensiblement superior a la que guanya en Matasetzes arreplegant llosques. Tanmateix, la nova llumenera murciana mira Espanya i, no pot evitar-ho, veu la botella mig buida. Si ell parlava en català en la intimitat, que és una cosa graciosilla, el Papa ho fa en públic. Insisteixo, Aznar ja ho ha dit: "La nación española se está poniendo en cuestión". En canvi, els catalans, passi el que passi, veuen la botella mig plena. El socialista Diego López Garrido afirma que les resolucions dels acords de la UE que havien de sortir a la pàgina web de la institució traduïdes al català, no s'hi han traduït ni s'hi traduiran. Per daixonses, els seus. D'això se'n diu, parafrasejant Aznar, qüestionar la nació catalana. Però Pepe Mantilla ni flowers. La botella mig plena. Continua al servei del PSOE "para lo que guste mandar".

LA RECONCILIACIÓ
Josemon Bauzà va reunir-se amb alts càrrecs del Pepé i li aconsellaren contenció verbal amb el tema de la llengua catalana. No li demanaren que rectifiqués els seus punts de vista que, al cap i a la fi, són idèntics als que sostenen Rajoy i l'hoteler Piñero, sinó que els dissimuli tant com pugui perquè el lingüicidi no ha d'ésser una prioritat fins després de les eleccions. Bauzà va estar-hi totalment d'acord, i en preguntar-li Tribulete què ens pot dir de la llengua catalana va ésser força explícit: "Res de res, però tan aviat com governi faré cremar la gramàtica del senyor Moll, encomanaré una versió en castellà de la Sibil·la abans que la designin patrimoni de la humanitat, i proposaré la lapidació del caparrot de bronze de mossèn Alcover que hi ha a l'entrada de Manacor". No cal dir que Miquel Ramis va estar a l'aguait. "Com veus -va remarcar a Tribulete-, de la llengua, no en diu ni piu". És evident que Bauzà s'ha envoltat d'assessors amb força experiència.

D'altra manera no se n'hauria sortit. Després d'apartar Jaume Font i Antoni Pastor de la cursa electoral, va sentir sonar tambors de guerra. Que si s'havia format un grup regionalista dins el Pepé, que si els batlles forans estaven disposats a plantar-li cara, que vejam qui comanda a Son Ribot, l'amo o l'al·lot... Bauzà ha apaivagat la revolta forana amb la tàctica de Repartir Gra, concebuda des d'una òptica realista de la política en la línia de Maquiavel. De manera que va ajustar-se el davantal, en va fer una bossa alçant les puntes de baix a l'altura de la cintura, i el va omplir de gra. I tot seguit va començar a repartir-lo. Tites, tites, tites...!, exclamava. I al seu reclam no hi va faltar ningú. Ningú! Descomptant Rodríguez, que s'ha guanyat el dret de menjar a part. Ara, el senyor Bauzà (a l'espera d'heretar aquesta pobra, bruta, trista, dissortada pàtria) contempla la botella i la veu mig plena.

LA SOLUCIÓ
El Govern Antich ha tingut vocació pel monumentalisme arquitectònic, de manera que ha fet cementiris. Concretament n'hi ha tres de nous, a Palma, d'un ús més que discutible, perquè, ara per ara, amb Son Tril·lo i Bon Sosec la ciutat en té a bastament. Però Son Espases, la Platja de Palma i el Palau de Congressos són espais mortuoris als quals cal donar sortida. El President Antich ha posat els seus assessors a pensar, de manera que el Coto Bar i d'altres locals de la Drassana s'han convertit en l'àgora balear. Fins ara, entre pintxo i pintxo i cervesa i cervesa, han sortit algunes propostes remarcables.

Son Espases, mentre el sindicalista Miguel Lázaro no consideri que ha de fer serveis d'hospital, pot servir de pista d'entrenament a Jorge Lorenzo (tan necessitat que n'està, d'una, i el Govern no la hi fa!), atès que hi ha uns passadissos llarguíssims, inacabables. A més a més, podrà donar tant de gas com vulgui perquè, a tot estirar, únicament alarmarà els frares de la Real si el pare March confon els brams de la moto amb els brams del dimoni. Tocant a la reforma de la Platja de Palma, els assessors presidencials consideren que té una doble solució. D'una banda, no s'ha de moure ni una teula, no sigui cosa que els veïns es mobilitzin; i, de l'altra, s'ha de llogar un grup de palmeros perquè aixequin l'ànim de Margarita Nájera i pugui emprendre, entre palmas y alegrías, noves despeses milionàries a la recerca de la reforma ideal.

Que no la troba i els doblers públics li tornen carbons? No passa res que no estigui previst. Es fa desaparèixer el seu pas pel Consorci de la Platja de Palma de la biografia de la seva web, tal com ho ha fet el senyor Urdangarín en esborrar els seus lligams amb l'Instituto Nóos de la web de la Casa Reial Espanyola, i aquest conte s'ha acabat i si tot no és mentida tot és veritat. Malauradament no s'ha trobat cap proposta per a donar una sortida elegant al Palau de Congressos. Així que hem begut oli. Ara per ara hi ha 11.000 metres quadrats de solar i 55.000 de construïts que donaran a les autoritats balears més d'un maldecap. Sobretot a l'hora de pagar les lletres de les quals la família Barceló no es vol fer càrrec.

Una solució? Potser reconvertir tot l'espai en una piràmide. Dijous el Govern va signar un contracte amb l'Associació de Memòria Històrica, força més modest del que el lliga als Barceló, per a la localització de les fosses comunes de Mallorca. Ja s'ha avançat que n'hi ha trenta-dues. Però, compte!, el maig poden ésser trenta-tres. Depèn dels resultats electorals. El President Antich repara la botella i no la veu ni mig buida ni mig plena. Tanca els ulls.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Biel, fa mes de 11 anys
Alerta amb els espanyols, que no van de bromes. Els catalans deim "espanta-sogres"; ells diuen "matasuegras".
Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente