"El fanal de la locomotora esquinçà la fosca. Amb xiulets, estrèpit de ferros i toc d'una campana de llautó, el tren entrà a l'andana. David s'apressà vers un mosso d'equipatges negre que, amb jaqueta blanca emmidonada i barret blau, col·locava un tamboret sobre l'estrep d'un dels vagons posteriors. Sobre l'andana, David distingí Porter Grimes, l'home de negocis més important de Jericó i figura decisiva en la seva política. Porter Grimes era un vell juvenil que tenia prop de seixanta anys, panxut i curt de cames. Posseïa una mirada dura i llavis fins. Sempre duia posat un vell i brut capell grisenc que posava de costat sobre un dels seus ulls, però el més atractiu de la seva persona era una vitalitat quasi jovenívola. Era la imatge viva de l'aventura i el càlcul. Mai no havia estat llibertí, puix que era massa prudent per a tal cosa, però la seva resistència havia acabat amb dues dones. La que caminava vora d'ell per l'andana era la seva tercera esposa, Clarissa. Era jove, segurament menys de trenta anys, amb una bellesa descolorida, cabells rossos i arrissats, molt afeccionada als encaixos i brodats de la Xina. Caminava parlant animadament, i Porter Grimes, que no feia gaire cas de la seva presència, anava al seu costat sense dir paraula."

Pot existir un jovencell de seixanta anys? És la jovenesa quelcom interior que es reflecteix en els moviments i la mirada? Hi ha persones que només envelleixen per fora? Hi ha, potser, infants massa madurs i adults massa verds? Totes aquestes coses es devia plantejar l'escriptor nord-americà Paul I. Wellman quan escrivia la seva novel·la, universalment saludada en forma de best-seller, The walls of Jericó, que situa l'acció a una petita ciutat de Kansas. Amb el seu estil dur, incisiu i directe, Wellman ens descriu figures humanes d'un sol traç, agosarades i primitives, dins un ambient on la vida de l'home és un valor molt relatiu i on una societat poc fiable vol establir les seves normes de convivència.

The walls of Jericó interessà des del primer moment a alguns productors de Hollywood que veren en el llibre uns valors humans realment espectaculars. Dugueren, doncs, aquella història a la pantalla, un film de gran èxit dirigit per John M. Stahl i interpretat per Cornel Wilde i Linda Darnell.

"Els mossos apropaven carretons amb sacs de correspondència a les vies del tren. A la sala d'espera de l'estació, unes dones tenien cura dels seus fills, però la majoria de la gent havia anat a l'andana per veure passar el tren, el divertiment preferit del poble de Jericó. Andy MacAdam, el missatger de la població, es recolzava en el mur de l'estació. Era petit, ossut, i tenia els bigotis tacats de tabac. Coneixia molt bé la ciutat, perquè no és per les portes principals on hi ha quadres, butaques i cortinatges per on es pot conèixer la vida interna d'un indret, sinó per les portes de servei, al costat de les quals es troben les galledes d'escombraries, les tanques esbucades i la roba estesa..." Tota una lliçó.