Cognoms i justícia històrica

Aquesta setmana s'ha posat sobre la taula un tema aparentment innocu però que està començant a aixecar una certa polèmica. La nova llei del Registre Civil permetrà posar en primer lloc el cognom de la mare en els fills acabats de néixer. S'acaba així amb la primacia del cognom patern. La llei preveu que els pares triïn, doncs, i, en cas que no es posin d'acord, els cognoms s'hauran d'ordenar alfabèticament. La idea de fons és la de la igualtat: tant de dret a ser el primer té el cognom de la mare com el cognom del pare, i no ha de ser una llei sinó la lliure voluntat dels progenitors la que assenti l'ordre que es desitgi. Això ha fet enfadar el PP, com és obvi; diu que plantarà cara a la reforma. Aquest partit, quan li convé, es posa l'etiqueta de liberal, és a dir, que en certs temes no té cap problema per treure l'Estat de l'activitat privada, però en d'altres vol l'Estat ben present, defensant els interessos que s'escaiguin, encara que hagi de coartar la llibertat d'elecció dels ciutadans.

Tampoc, però, no hauríem d'oblidar una cosa: ens estem referint tan sols a l'ordre dels cognoms. Als països anglosaxons, el cognom de la dona desapareix quan aquesta es casa; sabem que allà tant ella com els fills llueixen exclusivament el cognom del pare o marit. Aquí, entre nosaltres, el cognom de la dona no desapareix, simplement es posa en segon lloc. Tanmateix -no ho ignorem- en la següent generació el cognom de la dona serà el que tingui tots els números per desaparèixer.

En principi, la reforma em sembla perfectament coherent, tot i que podríem considerar alguns matisos. En primer lloc: a partir dels divuit anys una persona pot anar lliurement al Registre Civil a canviar l'ordre dels seus cognoms. Veig moltes feministes contentes amb la reforma: ¿per què no van, doncs, i es canvien ara mateix l'ordre dels seus propis cognoms? A més: el cognom de la mare que ara podrà passar al primer lloc: ¿ no prové també d'un home, el pare de la mare? Llegeixo un article d'una dona que considera que l'ordre alfabètic és més just que la tradició suposadament masclista: ¿n'està segura? ¿És més just que en unes quantes generacions desapareguin els cognoms que comencen per les últimes lletres de l'alfabet que no els que vénen per línia materna? Tan arbitrari em sembla un sistema com l'altre.

Aquesta mateixa senyora ens explica com, a casa seva, hi va haver un debat 'estèril i frustrant' amb el seu propi marit, un home, diu, 'sensible, educat i progressista' que es va negar a canviar l'ordre tradicional dels cognoms pels seus fills. Pel que es veu, la bona senyora va haver de cedir: tot i la llibertat d'elecció s'imposà la tradició. Veiem que ara hi haurà d'haver debat, polèmica casolana, davant d'un tema que fins ara venia resolt per la llei. ¿Serà causa de divorci? Passarà el temps i llavors sortiran les dades a la llum: la lliure elecció dels pares abocarà a l'ordre tradicional un altre cop. Llavors, se seguirà parlant de discriminació sexista; en cas contrari, però, es parlaria de justícia històrica.