Cognoms i justícia històrica
Aquesta setmana s'ha posat sobre la taula un tema aparentment innocu però que està començant a aixecar una certa polèmica. La nova llei del Registre Civil permetrà posar en primer lloc el cognom de la mare en els fills acabats de néixer. S'acaba així amb la primacia del cognom patern. La llei preveu que els pares triïn, doncs, i, en cas que no es posin d'acord, els cognoms s'hauran d'ordenar alfabèticament. La idea de fons és la de la igualtat: tant de dret a ser el primer té el cognom de la mare com el cognom del pare, i no ha de ser una llei sinó la lliure voluntat dels progenitors la que assenti l'ordre que es desitgi. Això ha fet enfadar el PP, com és obvi; diu que plantarà cara a la reforma. Aquest partit, quan li convé, es posa l'etiqueta de liberal, és a dir, que en certs temes no té cap problema per treure l'Estat de l'activitat privada, però en d'altres vol l'Estat ben present, defensant els interessos que s'escaiguin, encara que hagi de coartar la llibertat d'elecció dels ciutadans.
Tampoc, però, no hauríem d'oblidar una cosa: ens estem referint tan sols a l'ordre dels cognoms. Als països anglosaxons, el cognom de la dona desapareix quan aquesta es casa; sabem que allà tant ella com els fills llueixen exclusivament el cognom del pare o marit. Aquí, entre nosaltres, el cognom de la dona no desapareix, simplement es posa en segon lloc. Tanmateix -no ho ignorem- en la següent generació el cognom de la dona serà el que tingui tots els números per desaparèixer.
En principi, la reforma em sembla perfectament coherent, tot i que podríem considerar alguns matisos. En primer lloc: a partir dels divuit anys una persona pot anar lliurement al Registre Civil a canviar l'ordre dels seus cognoms. Veig moltes feministes contentes amb la reforma: ¿per què no van, doncs, i es canvien ara mateix l'ordre dels seus propis cognoms? A més: el cognom de la mare que ara podrà passar al primer lloc: ¿ no prové també d'un home, el pare de la mare? Llegeixo un article d'una dona que considera que l'ordre alfabètic és més just que la tradició suposadament masclista: ¿n'està segura? ¿És més just que en unes quantes generacions desapareguin els cognoms que comencen per les últimes lletres de l'alfabet que no els que vénen per línia materna? Tan arbitrari em sembla un sistema com l'altre.
Aquesta mateixa senyora ens explica com, a casa seva, hi va haver un debat 'estèril i frustrant' amb el seu propi marit, un home, diu, 'sensible, educat i progressista' que es va negar a canviar l'ordre tradicional dels cognoms pels seus fills. Pel que es veu, la bona senyora va haver de cedir: tot i la llibertat d'elecció s'imposà la tradició. Veiem que ara hi haurà d'haver debat, polèmica casolana, davant d'un tema que fins ara venia resolt per la llei. ¿Serà causa de divorci? Passarà el temps i llavors sortiran les dades a la llum: la lliure elecció dels pares abocarà a l'ordre tradicional un altre cop. Llavors, se seguirà parlant de discriminació sexista; en cas contrari, però, es parlaria de justícia històrica.
També a Opinió
- Un vídeo del Govern sobre l'ús responsable de l'aigua rep una allau de crítiques: «S'ha de tenir un bon fetge...»
- L'’ambaixador cultural’ nomenat pel PP de Cort diu «que le follen a España»
- Un grup de joves menorquins responen a les provocacions espanyolistes durant l'acte de Ses Avellanes de les festes de Sant Joan
- L'Ajuntament de Palma demana la destitució immediata del regidor de Mobilitat
- Gabriel Florit, compromís autèntic amb la poesia i la llengua
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Amb la quantitat de problemes greus que tenim actualment, legislar aquestes collonades em sembla quasi una immoralitat. D'altra banda, quan una persona arriba a la majoria d'edat, pot canviar el que li doni la gana: el nom i el llinatge. Aleshores, quin és el problema
S'articulista diu que només es discuteix s'orde des llinatges però és que això no és mica innocent, ja que si es llinatge que es conserva és sempre es des pare vol dir que tot està en sa línia des menyspreu universal cap a sa dona, que justament és sa qui ha de gestar i parir es fills Per altra banda, no em sembla que s'home de qui es parla en es darrer paràgraf siga tan "sensible, educat i progressista" quan, en tenir una oportunitat de demostrar-ho, actuà com actuà
Tot un ministeri de justícia ignora lo que ès el llinatge matrilineal i no diguem la gent en general no saben lo que ès el llinatge matrilineal, fins i tots les feministes. Quan els legisladors sàpiguen lo que ès el llinatge matrilineal se podrà debatre. Per ara només els antropòlogs sembla que són els únics que saben que existeix el llinatge matrilineal. SE HA DE INTRODUIR EL LLINATGE MATRILINEAL. Els llinatges que se han de conservar són dos: un ès el llinatge dels pares i el altre el llinatge de les mares, o sigui patrilineal i matrilineal. Cas que sigui fill, el pare transmet el seu primer llinatge com a primer llinatge del fill i la mare transmet el seu primer llinatge com a segon llinatge an el fill. Cas que sigui filla, la mare transmet el seu primer llinatge com a primer llinatge a la filla i el pare transmet el seu primer llinatge com a segon llinatge a la filla, de aquesta manera els germans i germanes tendrien els mateixos llinatges però en distint orde.
A EEUU, quan la dona es casa, agafa el cognom del marit, però els fill duen, normalment, un nom compost. Per exemple: John Fitzgerald Kennedy, JFK El FITGERALD era el cognom de fadrina de la seva mare, que ell i moltissim noramericans conserven com a segon nom de pila. Els portuguesos duen com a primer llinatge el de la mare, pero transmeten els segon, el del pare.