La visita del Papa a Santiago de Compostel·la i Barcelona no va estar mancada d'una doctrina religiosa més que discutible. A nosaltres no ens molesta que el Vaticà sigui un Estat confessional, però al Papa sí li molesta que l'Estat espanyol sigui laic. El Papa amaga els casos d'homosexualitat dins l'Església, però encara està en contra del reconeixement de les parelles del mateix sexe. El Papa demana més suport a la família, encara que ell condemna els capellans occidentals -part dels orientals sí ho podem fer- que volen formar-ne una. El Papa troba que l'Església a Espanya està deixada de la mà de l'Estat, però oblida que el concordat entre l'Església i l'Estat atorga uns privilegis extraordinaris a l'Església espanyola.

Al Papa li molesten els comentaris negatius sobre l'Església, en canvi no diu res de l'acció destructiva i insultant dels mitjans de comunicació en mans de l'Església. I amb tot això vol que ens ho creguem? Vol que no dubtem d'una institució que té, com a mínim, dues vares d'amidar? Vol que confiem en una figura amb un passat més que fosc? Vol que pensem que Benet XVI encarna els valors cristians derivats de l'Evangeli i de l'acció de Jesucrist? Vol que els que pateixen la crisi no observin que és un excés la pompa, les escenografies i el muntatge d'una persona que ha de representar el missatge de Crist, la pobresa, la solidaritat amb els desvalguts...?

Pels que ens sentim cristians -a pesar de l'Església vaticana-, una visita com aquesta és un cop baix. Ahir sentia una religiosa que afirmava que el Papa li feia pena perquè vivia molt allunyat de l'Evangeli. Paradoxal, no?
Sort que uns altres ens mantenen en la més estricta de les ortodòxies del desencant i la confusió. José Ramón Bauzá demana responsabilitat a jutges, fiscals i policies, just després d'haver desimputat Jaume Font, l'exportaveu del PP al Consell. Font ha dedicat tota la seva vida al PP, fins que Bauzá desconfià d'ell -ara amb la desimputació s'ha vist que el President del PP anava equivocat-, no cregué ni en la seva paraula, ni en la seva innocència, ni en les seves maneres, de tal manera que l'exclogué de les llistes electorals i de qualsevol opció de prosperar dins el partit. Fins avui, el PP ha deixat "tirat" Jaume Font i, ara, diu que és una persona a tenir en compte. Sabia que Font tenia paciència, però mai hauria pensat que en tendria tanta.

I, en realitat, no entenc el que li està passant al PP. Probablement fa uns anys no podien imaginar que tan prest tendrien opcions de tornar a governar, però si continuen així -això és posant-se trampes a ells mateixos- no sabem si arribaran al Consolat. És possible que bastàs que no fessin res, però ells erre que erre a remenar l'olla. Ara toca Eivissa. El PP eivissenc no es posa d'acord amb el candidat i té una guerra muntada que pot acabar amb les possibilitats d'èxit a Eivissa. I a Formentera la fuita de Pep Mayans, el seu principal actiu, també ha despertat una forta tempesta. I, clar, res passaria si aquesta brega no afectàs més enllà de les anomenades illes menors, però, atenció, això significa que pot perillar la victòria del PP al Parlament de les Illes Balears. Aquest és el motiu pel qual Bauzá ha agafat l'avió amb la intenció de posar ordre per tal que aquesta crisi no afecti Mallorca. Per ara, la crisi continua. I la setmana que ve em queda parlar del Seminari Blanquerna, del debat sobre el nacionalisme polític i els partits que hi tengué lloc i, sobretot, de la decepció generalitzada fruit d'aquest debat. En parlarem...