Tothom té idees, òbviament. Però no tothom les té, les adquireix i les manté de la mateixa manera. Hi ha qui tendeix a acceptar en bloc les idees que li transmet la societat en la qual es troba. Dins el mateix grup podem considerar que es troba igualment qui és propens a acceptar paquets d'idees ready made, ja preparats i empaquetats per altri, tant si es tracta d'ideologies polítiques com de teologies religioses.

L'intel·lectual és simplement qualcú que tendeix a tenir les seves pròpies idees, basades en la seva pròpia experiència de la realitat i que no accepta que sigui altri qui li dicti quines són les idees que més li convenen, quines són les idees que són les políticament correctes, quines són les que han d'esser assumides perquè són les que la gran majoria accepta o -molt més sovint sens dubte- les que el poder vol i fa tot el possible per imposar.
Les experiències històriques que hem tengut el segle passat -el segle de la megamort, com ha estat denominat- han estat certament terribles. Tant el nazisme com el feixisme, aquest en menor grau, i sobretot el marxisme leninisme han demostrat tenir un menyspreu total per l'individu i els carnatges que s'han fet en el seu nom han estat afrontosos. Ça va sans dire que tot intel·lectual, tot escriptor, tot periodista, tot artista, tot professional liberal i qualsevol que ha gosat defensar les pròpies idees i ha tret les seves pròpies conclusions del que ha pogut veure i comprovar ha estat passat per la pedra sense cap mena de consideracions.

Esbucat espectacularment el mur de Berlín i desmuntat el teló d'acer, enderrocada l'URSS mitjançant la glasnot, liquidada l'experiència terrible dels Kmers rojos a Cambodja, transformada de cap a peus bona part de l'economia de la Xina, hi ha hagut un moment que hem cregut que l'escenari mundial havia canviat de manera molt substancial; en definitiva, hem donat per descomptat que, superats comunisme i nazisme, el poder -el poder polític i econòmic- s'exerciria d'una manera molt menys irracional i nefasta.

Tanmateix, l'inici del segle XXI ens està demostrant complidament que s'ha aixecat o dreçat davant nosaltres un altre monstre la base religiosa del qual ens enfronta amb uns terroristes que, des del moment que estan del tot convençuts que matant-se esdevenen automàticament uns màrtirs ben rebuts i instal·lats al Paradís, són una arma letal indiscriminada i aleatòria -això sí- com no n'havíem conegut mai fins ara. Una autèntica "novetat" per a la pràctica del terror com no s'havia conegut fins ara, d'allò més difícil de protegir-nos i defensar-nos. La via superràpida per arribar al Paradís atacant els enemics impius de la nostra sacrosanta religió, el nostre Profeta essent el que ha coronat i perfet la tasca profètica de tots els anteriors, d'Abraham a Jesús.

I per a fer els deu reals justs ens trobam amb una cultura que no creu en la democràcia, amb milions i milions que es presten a esser dirigits pels emirs o califes, que no creuen que els poders religiós i polític hagin d'estar en mans separades, una cultura per a la qual el laïcisme no té gens de sentit, una cultura que posterga la dona i permet, de fet, pràctiques tan monstruoses com l'ablació. Una cultura en la qual els intel·lectuals són impossibles si no són ulemes.