algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 17°
17°

El cor calent i el cap fred

Difícilment poden els que fan clic sobre els meus articles saber com em fan de feliç amb el seu gest. Més alegria, però, que els clics comptabilitzats, em donen encara els lectors que tenen la cortesia de fer algun comentari on-line als meus articles. Tenc la temptació cada set dies d'intervenir (en xarxa) en el debat que susciten les meves ocurrències: denominar-les idees em semblaria excessiu. Un "col·lega" un dia em digué, però, que no ho fes mai, això de contestar on-line, que no era un comportament propi d'un "professional". Que si volia contestar ho fes sempre en l'edició de paper, perquè era molt més bon negoci: quedava bé amb qui havia fet el comentari més o menys afalagador i, al mateix temps, cobrava l'article.

Que hi van d'espavilats aquests bergants de periodistes! M'aconsellà també que els meus arguments tenguessin interès general. Que no em centràs gaire en temes anecdòtics o localistes. Voldria que aquest fos el cas d'avui: partir d'un fet localista però que pot donar peu a una reflexió més general. La meva disquisició s'origina en un comentari en forma de pregunta que un lector m'ha formulat sobre un article que vaig publicar dimarts passat acompanyat d'una foto de mida natural de la meva mà amb quatre dits estesos i un d'arrufat. El tema, que en certa manera ha proposat l'amable interlocutor, té relació amb una qüestió d'una gran importància dins el món de la cultura i de la ciència. És la que es demana si les passions, els amors o els odis són compatibles amb la condició que ha de tenir el pensament racional, que és la de basar-se en l'objectivitat, és a dir, en la intersubjectivitat. La pregunta concreta del lector és la de a veure si amb la meva activitat docent -a les meves classes- som tan apassionat o vehement com en els escrits que public en aquest diari que em dóna aixopluc.

El comentari fou motivat la crònica que vaig publicar amb motiu de la inoblidable pallissa (4-0) que l'equip, que representa la classe treballadora -l'A. de Balears-, havia infringit a l'equip -l'antic Alfonso XIII- que, com és sabut, representa els vells botifarres i els nous especuladors. De l'equip absolutament oblidat pel poder -també per l'actual Govern, anomenat irònicament de Progrés- en front de l'equip -de l'empresa, en realitat- que gaudeix de tota classe de subvencions, avantatges i proteccions. Vaig escriure l'article -ho reconec- entusiasmat per la victòria del meu equip i per la qualitat que tenen dos dels nostres jugadors de pell negra -Lawal i Peter- que l'anterior entrenador tenia de manera del tot incomprensible a la banqueta. No vaig amagar per res els meus sentiments, però vaig contar tot el que havien vist els meus ulls o sentit les meves orelles. Rectific i dic -esper que amb més propietat- que tot el que vaig contar ho havia vist o sentit directament. Algunes d'aquestes coses no eren gens agradables: els hooligans barralets duien esvàstiques i banderes espanyoles anticonstitucionals, amb el bou -l'animalet que en el fons és objecte de la seva mala llet i falta d'humanitat- plantificat sobre la tela.

Les mateixes "barras bavas" cantaven allò de "Viva España" i amollaven eslògans com els de "Todos los mallorquines son unos hijos de puta" i, de manera esquizofrènica i paradoxal, "Somos mallorquines, no catalanes". Vaig esforçar-me en intentar contar-ho sense llevar res i sense adobar-ho: amb objectivitat. No puc afirmar que, el dia posterior al partit, fes un seguiment exhaustiu de totes les cròniques que en els diversos mitjans de comunicació feren del partit, però en cap de les de més de mitja dotzena que vaig poder llegir es reproduïen de forma tan fidel com ho feia jo -crec- les paraules que, amb voluntat d'insult, proferien els representants -també subvencionats?- de l'equip botifarra i castellanista. Hi hagué en els altres comentaristes una operació de maquillatge evident amb el propòsit que tots sabem: ser políticament correctes.

I anem ara a la pregunta clau, quins dels relats fou objectiu: el meu, motivat -ho reconec- per la passió i l'amor, o els del meus col·legues, fet de manera més freda i professional. I, o, passant de l'anècdota a la categoria: es pot ser apassionat i objectiu al mateix temps? Tenir el cor calent i el cap fred? Jo ho intent: a la UIB i a l'Estadi Balear.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Joan de Balàfia, fa mes de 11 anys
I en es partit de sa segona volta, a jugar en terreny botifarra-barralet, seran capaços es blanc-i-blaus de repetir gesta? I algun dia d'apallissar es "majors" que ara són a primera espanyola?
Valoració:0menosmas
Per Caporal 1., fa mes de 11 anys
Deman disculpes. Aquest comentari tocava anar a un altre article i m'he equivovat de lloc. Perdonin.
Valoració:2menosmas
Per Caporal de 1ª., fa mes de 11 anys
Això és el que va escriure Carlos III perquè ho aprenguessin els que havien de comandar, per inferior que fos la seva graduació.
Ho vaig aprendre de memòria quan era caporal d'Infanteria el 1962, i encara no ho he oblidat. I m'ha servit molt per "dominar" algunes clases amb alumnes de tota casta.
"El cabo, como superior más inmediato al soldado, se hará querer y respetar por él.
Infundirá a sus subordinados un grande amor al oficio y exactitud en el cumplimiento de sus obligaciones. Será firme en el mando, graciable en lo que pueda, castigará sin cólera, y será comedido en sus palabras aún cuando reprenda."
Qui en dona més? I és de devers 1750...
Valoració:0menosmas
Per Clic, fa mes de 11 anys
Aquest article confirma l'excel·lència del teu article anterior, Xisco. Jo no crec que puguis tornar a escriure res mai més en la vida paraules tan encertades com les que has escrit en els teus dos últims articles. I n'hi ha que només hi veuen qüestions futboleres: quina ignorància que hi ha per aquest món!
Valoració:8menosmas
Per Mecànic 1904, fa mes de 11 anys
M'agrada aquest article. La diferència entre allò que escrigueres i allò que escriuen altres propagandistes mal anomenats periodistes és clara. Els clubs paren estovalles per a tenir contents als periodistes futbolers i per això, com que no ets un beneficiat de les estovalles parades dels clubs pots escriure com ho sents. Ells no, perquè han de quedar bé.
Valoració:8menosmas
Per Raboa., fa mes de 11 anys
"El cor té raons, que la raó no compren". Blas Pascal.
Valoració:7menosmas
Per A.L.M., fa mes de 11 anys
Vos com a metge, Dr. Bujosa, ho deveu saber si es pot tenir el cap fred i el cor calent o vice-versa. Hi ha algun tipus de termòmetre que permeti comprovar la temperatura del cap la del cor al mateix temps? Bé, deixant les berbes, hem sembla que un article escrit amb el cor fred ha de resultar necessàriament fred, cosa que pot anar bé per a un article tècnic però no gaire per a un d'opinió sobre coses quotidianes o extraordinàries que ocorren a la gent. Que en pogueu escriure molts d'anys!
Valoració:5menosmas
Per Buscaret, fa mes de 11 anys
Bona pregunta professor. Si, crec que si, crec que és pot tenir el cor calent i el cap fred... o no?.
No he llegit ni el seu article ni els dels seus col·legues, però d'una cosa n'estic ben segur, que el seu article (l'escrit amb el cor calent) era més divetit, encara que veig que a lectors seus incondicionals com TMM no li va agradar.
Valoració:13menosmas
Per TMM, fa mes de 11 anys
Joder, increible, escribes un articulo penoso sobre un partido de segunda b, mirandolo desde la perpectiva politica de un independentista radical y dias despues continuas con el, madre mia...
Valoració:-4menosmas
Per Gabriel, fa mes de 11 anys
He fet el clic corresponent al teu article. Costa tan poc fer una persona contenta que... Te seguesc i m'agrada la teva manera tan personal que tens hora d'expressar pensaments, sentiments... També m'agrada el paper... Un diari digital m'impressiona i un de paper m'engata.
Continua escrivint amb el cor que val la pena.
Una abraçada
Valoració:13menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente