Fa anys jo era molt combatiu amb la pseudociència, però l'experiència m'ha ensenyat que aquests fraus, com moltes altres coses, no tenen remei, i que val fer-se'n a la idea i extreure'n només el destil·lat còmic. I heus aquí només un parell (un parell matemàtic) d'exemples, per si algú pot aprofitar-ne la lliçó i estalviar-se anys i panys d'esforços inútils.

El primer ens el donen els habitants de Denver, la capital de l'estat de Colorado, als Estats Units, que dimarts passat rebutjaren a les urnes la proposta de crear "una comissió d'afers extraterrestres per garantir la salut, la seguretat i la conscienciació cultural dels residents i visitants amb relació a possibles encontres amb éssers extraterrestres o els seus vehicles, i el finançament d'aquesta comissió amb subvencions, regals i donacions".

La proposta -coneguda com Iniciativa 300, que obtenguí només un 15% de vots-, prové de Jeff Peckman, i havia d'aplegar "un especialista en ciències naturals, un en ciències socials, un psicòleg o similar que hagi atès almanco cent persones que hagin tingut contacte amb éssers d'altres mons (?), un ufòleg amb més de sis anys d'experiència (experiència en què?) que hagi publicat un llibre (fàcil: hi llibres fins i tot sobre ovnis pilotats per unicorns) o tres articles en revistes científiques (això és impossible)", i més persones, que rebrien diners públics per esbrinar què hem de fer si, a Denver (o aquí: els alienígenes no prestarien atenció a la distància entre Denver i Mallorca, posem per cas, després d'un viatge de milions i milions de quilòmetres) "ens trobàssim a l'autopista amb un xoc en el qual intervingués una petita (o gran) nau espacial (...) i no sabéssim què fer". Jo crec que no sabríem què fer, ni amb comissió ni sense comissió.

El segon exemple ens el proporciona Fernando Cuartero (més exactament la jutgessa que l'ha condemnat, i ara veuran per què), un catedràtic de Llenguatges i Sistemes Informàtics i Subdirector del Vicerectorat d'Investigació de la Universitat de Castella-la Manxa (que s'ha cobert de glòria, com la jutgessa), que ha estat condemnat a pagar una multa de 204 euros (i les costes processals) perquè qualificà de "vulgars estafadors" els organitzadors i participants en un anomenat II Seminari sobre Vida després de la Vida (més contradiccions) protagonitzat pel parapsicòleg Raymond Moody i la mèdium Marylin Rossner, i que comptà amb la col·laboració (i el logotip) de la UCLM. Els organitzadors es queixaren judicialment d'aquesta qualificació de "vulgars estafadors", que el senyor Cuartero emprà en una carta que dirigí al vicerector de la universitat, i la jutgessa els ha donat la raó, perquè "aquestes expressions són innecessàries per a la crítica del seminari, excedint d'aquest animus criticandi".

Els dos exemples m'han confirmat l'encert d'aquesta tardana decisió. Ara ja no critic la pseudociència (ni els que la promouen amb diners públics, tot i que alguns els qualifiquen de "farsants"), i crec que el pròxim Consistori de Palma hauria d'engegar una comissió per preparar l'arribada dels extraterrestres. I em propòs -modestament, com sempre- per formar-ne part, i per explicar-los quatre coses quan arribin.