Tot allò que fa públic el Centre de Recerca Econòmica, i en particular el seu responsable Antoni Riera, té un gran interès i reforça en gran manera allò que hom va intuint a partir de l'observació de la realitat més immediata. En aquesta ocasió, el balanç que han fet sobre el 2010 m'ha resultat particularment atractiu, imagín com a conseqüència del meu aprenentatge en la lectura d'estadístiques econòmiques i per l'interès que suscita la interpretació d'aquestes dades.
No obstant el meu interès, insistesc, i l'altíssima valoració que acostumen a tenir aquestes propostes del Centre, en aquesta ocasió m'he quedat més aviat pensatiu. Imagín que el professor Antoni Riera explicà els detalls i oferí línies concretes per on caldrà transitar si realment la nostra societat opta per imaginar un turisme nou. Per altra banda, m'ha semblat excessivament atrevida aquesta proposta. Agoserada i genèrica alhora, precisament perquè en turisme, fa temps, tot està inventat i tot està encara per fer.
Fins ara coneixíem l'èxit del turisme convencional. Un model que ha donat i dóna un rendiment extraordinari a un sector que continua reforçant una imatge marcada per la insolència i la falta de solidaritat amb la resta de la societat. Un empresariat que ha fet la revolució turística, ha posat en funcionament una indústria solvent, però que no ha tingut capacitat per llegir el futur i no ha sabut liderar la societat de les Illes Balears. La societat illenca s'ha beneficiat econòmicament del turisme, però s'ha empobrida des de molts altres punts de vista, precisament perquè la patronal ha renunciat a liderar projectes socials i no ha volgut col·laborar en la metamorfosi del seu sector mateix.
Aquesta mateixa patronal s'ha encarregat de devaluar i menysprear la innovació, s'ha mantingut al marge dels sectors creatius, no ha posat cap interès a aproximar-se al món de la cultura ni de les idees en general. El turisme de les Illes Balears és necessari. Però ara també és imprescindible que sigui valorat per la seva qualitat i la seva sensibilitat, i no només des del punt de vista de la rendibilitat ràpida. Entenc que el professor Antoni Riera planteja la necessitat de revolucionar el sector. Crear un turisme nou vol dir, segurament, abandonar l'antic règim i entrar a l'era de la sensibilitat i la identitat.
Sensibilitat amb el país i els seus valors, és a dir delicadesa amb tot allò que interessa al visitant i que el promotor, en part per incompetencia i falta de visió, no acaba d'entendre o valorar. Però també reconeixent que un país fort i cohesionat no afebleix el sector turístic, sinó que més aviat l'enforteix i li aporta aquell plus que indubtablement li ha mancat fins al dia d'avui. Fa molts anys que els experts parlen de l'atractiu insular, particularment d'allò que Espinàs descriví com la bellesa d'aquella Mallorca que no veu la mar, perquè l'interior continua conservant aquelles virtuts que l'empresariat encara no ha descobert en la direcció i el sentit que es mereix.
