Som bastants els qui pensam que l'estat de la cultura al nostre país és insatisfactori. I que, per tant, caldria introduir modificacions urgents i decidides en el rumb de les polítiques culturals institucionals i en els usos culturals dels ciutadans. Quasi res! Però així es podria imaginar i impulsar un projecte cultural per a les illes Balears, concebudes com a país, sense autocomplaences però també sense complexos.
Un projecte cultural arrelat i universal, capaç de fer compatibles les iniciatives de difusió social de la cultura de masses amb el foment de l'excel·lència creativa, que inclogui la recerca científica i la humanística, amb el suport de les institucions públiques amb una dotació pressupostària potent, obert a la innovació i compromès amb el patrimoni heretat. Hi hem d'afegir que els efectes indesitjats de la globalització i les transformacions demogràfiques de grans dimensions succeïdes a les illes aquests darrers anys -que per aquesta raó presenten una gran heterogeneïtat cultural-, sense polítiques eficaces d'integració fonamentades en el principi de la interculturalitat, duen el camí de convertir-nos en un país sense cohesió interna.
N'havíem parlat altres pics, entre nosaltres i per separat, però una certa urgència ens feu reunir -Guillem Frontera, Joan Melià, Damià Pons i un servidor- un dia plujós d'octubre al Pla de Mallorca per veure si totes aquestes reflexions quallaven en alguna cosa més. Va ser a partir d'aquí quan els quatre, com a grup promotor, decidírem redactar un text -del qual beu generosament aquest article- i estendre el procés de discussió a una quarantena de membres que, per una o altra cosa, estassin vinculats amb el fet cultural i tenguessin entre els seus objectius, també, el nostre país. D'aquí la conjetura d'anomenar el grup Cultura i País.
Els membres promotors de Cultura i País simplement volem crear un àmbit de debat i de diàleg des del qual es puguin impulsar processos de reflexió, avaluació i prescripció sobre la cultura a les Balears, tant sobre les qüestions generals com sobre les més específiques o sectorials. Contribuir a crear una opinió pública més sensible i exigent, partidària de donar un paper rellevant a la cultura en la vida social, política i econòmica de tots els seus ciutadans, sigui quina sigui la seva procedència, edat o ideologia. Pensam que aquest grup d'opinió i d'anàlisi pugui tenir una entitat independent, integrada per persones que, des de posicions plurals, coincideixin a creure en la necessitat que la cultura a les Balears ha de ser un element molt més central en les polítiques públiques i un eix vertebrador de la societat.
Amb la promulgació de l'Estatut d'Autonomia i la constitució del Govern de les Illes Balears i dels Consells de Mallorca, Menorca i Eivissa-Fomentera va començar un cicle polític que es preveia i es suposava que afavoriria un desenvolupament intens de la cultura, amb la consegüent superació progressiva dels seculars dèficits històrics. Dèficits en equipaments, en dotació de recursos, en oferta diversificada i de qualitat, en compromís dels poders públics amb la promoció social dels béns artístics i intel·lectuals, en els nivells de consum cultural dels ciutadans...
I que també es superaria la insuficient adhesió de la població a les manifestacions culturals que es fonamentaven creativament en la identitat de les Balears, un tret molt important de les quals era que s'expressaven en llengua catalana. Això era a l'inici de la dècada de 1980 i l'objectiu ideal, aconseguir una situació homologable als estàndards dels països europeus normals, semblava que podria ser abastable en unes poques dècades. Tanmateix, el fet de disposar d'un règim d'autogovern limitat i d'haver de gestionar les polítiques culturals transferides per l'estat Espanyol amb dotacions insuficients -i moltes sense renunciar a tutelar-les-, pensam que no han donat com a resultat una situació que pugui ser considerada satisfactòria.
A hores d'ara, novembre de 2010, i ja amb l'experiència de governs de signe ideològic diferent, ens preocupa l'estat de la cultura al nostre país. Malgrat poguem comptar amb conciutadans capaços d'una alta creativitat reconeguda i un bon nombre d'entitats compromeses activament en el foment de la cultura, ens sembla inqüestionable que el sistema cultural a les Balears es caracteritza encara per les seves mancances i la seva feblesa.
Entre altres raons perquè els nivells de consum cultural continuen essent impropis d'un país que té una renda per càpita elevada o perquè els dèficits en equipaments culturals han estat escassament resolts -i alguns dels existents es troben en estat de precarietat- i encara en falten molts, en un país de més d'un milió d'habitants, amb una identitat i un patrimoni cultural singular que, a més, és visitat per milions de turistes.
Avui la cultura és la gran absent del debat polític. I si hi és introduïda, ho és per instrumentalitzar-la. El compromís que han tengut els diferents governs ha estat del tot insuficient, amb uns pressupostos mínims. Cal no ignorar, és veritat, que l'espoli fiscal que l'estat Espanyol practica fa que totes les àrees del govern autonòmic siguin clarament insolvents, la cultura també n'és una víctima. Però tampoc hi ha hagut massa predisposició a crear consensos, actuacions basades en la cooperació, a fer-ne una planificació racional a mitjan i a llarg termini.
Les actuacions culturals basades en el dia a dia, per crear un focus d'atenció mediàtica momentani, han impedit consolidar iniciatives fonamentades en estructures perdurables, que incrementarien progressivament la seva eficiència. És cert que el paisatge cultural pot semblar farcit d'una gran quantitat d'ofertes, però es fa difícil deduir quin és el full de ruta global i estratègic de la cultura a les Balears. Tot plegat genera una sensació de tendència a la programació compulsiva, cada institució dins el seu àmbit. Amb independència, o d'esquena als agents culturals i amb poca complementarietat amb les entitats civils.
La cultura produïda a les Balears té, a més a més, una base empresarial i industrial molt feble. El seu reforçament, com a plataformes de producció i distribució de béns culturals, hauria de ser una prioritat en els programes d'impuls a l'economia productiva. Han de rebre suport per circular, com a mínim, dins tot l'espai català. També els mitjans audiovisuals de bona qualitat, per poder tenir capacitat de competir dins el territori lingüístic propi amb totes les ofertes que hi siguin introduïdes des de fora. La seva adequació, com la de tota la cultura en general, al món de les noves tecnologies ha de ser un element de reflexió central i prioritari.
Per discutir i analitzar tot aquest ventall d'opcions i també dissenyar un mapa de prioritats, o la presència de la cultura en els programes electorals dels partits, l'estat de la música, el teatre, els arxius i biblioteques, la legislació estatal i autonòmica, la dimensió econòmica del fet cultural, els museus o la creació literària, hem convocat un grup ample de persones dia 10 de novembre a Can Alcover de l'Obra Cultural Balear. Procurarem tenir-vos informats.
