York, Jersey, Orleans... són exemples d'aquells tants de topònims europeus que traspassaren l'Atlàntic amb els colonitzadors europeus i, amb un New o Nouvelle davant, s'usaren per donar nom a les ciutats o estats que creaven a Amèrica del Nord. Un exemple més dels efectes dels processos de colonització.

En la nostra tradició toponímica, Nou també té un altre ús. És un adjectiu que afegit darrere un topònim ja existent ha servit per donar nom a una part que s'escindeix (administrativament, per repartiment d'herències o, darrerament, urbanísticament), de la unitat designada amb aquest topònim, la qual, de vegades, ha passat a qualificar-se de Vell. També han tengut aquesta funció unes altres parelles, com Petit i Gran, de Dalt i de Baix, d'Amunt i d'Avall... Així, és freqüent trobar possessions i llocs que són designats amb un nom completat amb aquests adjectius. Actualment podem trobar l'adjectiu Nou aplicat a les designacions de zones urbanitzades, ja sigui perquè abans d'edificar-se ja es deien d'aquesta manera o perquè, amb la construcció, els han anomenat així. N'hi ha exemples a balquena, Rafal Nou, Portals Nous, Pont d'Inca Nou, Cabana Nova, Son Ramonell Nou, Vila Nova, Crist Rei Nou, Son Verí Nou, Establiments Nous, Son Espases Nou, Serra Nova... Per tant, els promotors d'aquesta urbanització de Son Bordoi no haurien hagut d'esforçar-se gaire per trobar referències de com crear un nou topònim, si és que era necessari crear-lo, de manera respectuosa i coherent amb la tradició.

La forta expansió de la indústria turística i de la població ha provocat la urbanització de multitud d'espais deslligats dels nuclis urbans tradicionals, primer a les zones de costa i, posteriorment, també a l'interior de l'illa. Un model d'urbanització que sovint provoca, d'una banda, increments de costs i problemes de comunicació i d'accés a serveis bàsics, i de l'altra, descohesió social. No sé si deu ser premonitori del que, en poc temps, pot passar a altres indrets de Mallorca, que dues de les batlies dels municipis que més bé exemplifiquen aquests creixements dispersos, fragmentats i descohesionats des del punt de vista urbanístic i humà hagin estat la plataforma des d'on s'han projectat els dos més significatius capdavanters de l'actual PP regional.

La urbanització de nous espais pot crear la necessitat de donar-los nom. De vegades s'ha tractat senzillament de convertir en topònim urbà el que era topònim rural; tots els Son que circumden el centre de Palma en són exemples. D'altres, la imaginació dels responsables del creixement ha donat noms tan peculiars com Amanecer, Las Maravillas, Los Tamarindos i molts altres que tenen en comú la suplantació del nom tradicional del lloc per noms espuris. Un d'aquests processos, com hem vist, ha consistit a afegir Nou al topònim inicial, que tenia un abast més extens. Així i tot, els qui ara promocionen la polèmica urbanització de Son Bordoi s'han lluït amb la seva síntesi idiomàtica, d'una banda el nom tradicional català (amb ortografia no normativa) amb l'afegit de l'adjectiu traduït al castellà, Nuevo, i col·locat davant el nom, seguint l'ordre més propi de l'anglès: Nuevo Son Bordoy. ¿Voleu més trilingüisme ben entès? Qui sap si els de màrqueting preveuen que, amb aquest nom, podran vendre els habitatges més cars.
No sé si la urbanització d'aquesta zona s'arribarà a fer o no, ni si serà respectuosa amb l'entorn; però si el nom amb què la promocionen n'és un mirall, és fàcil arribar a una conclusió contundent.