Tot el rebombori dins del Partit Popular neix de la convicció que guanyaran les eleccions del 2011, de carrer. "El PP governarà el 2011" és, a més, un mantra que els serveix per abstraure's de qualsevol fotesa que es plantegi, sobretot si és compromesa. Paradoxalment, la jaculatòria esmentada no la va inventar ningú del PP: té una gènesi inconeguda, a l'entorn del pacte de progrés, i no se sap bé si és socialista, econacionalista, regional-nacionalista, nacional-regionalista, independentista, d'esquerra autèntica o d'esquerra alternativa. Se sap, però, que individus de totes les tendències enumerades -i d'alguna altra que ara tampoc no vendria al cas- l'han emprat en privat i en semipúblic per justificar decisions, rebatre arguments, encobrir destrempaments -"això no m'havia passat mai, però és que pensa que el 2011 guanyarà el PP"- o fonamentar alguna línia d'acció polític" "Tanmateix, d'aquí a tres anys..."

L'altre gran favor a l'esperit guanyador del partit més votat a les Balears en totes les eleccions, exceptuant les darreres generals -les europees subsegüents ja varen recuperar impuls, i recordau ara qui presentaven els populars el 2008 com a cap de llista per les Balears-, és Eivissa. Tant els analistes cervelluts de la destra i la sinistra com els números dels comicis succesius ens han alliçonat ben sovint sobre el paper de les Pitiüses a l'hora de desequilibrar la balança. Fins i tot n'hi ha que reivindiquen -ara encara- el "pacte a l'eivissenca" per empeltar-lo a la política nacional -nacional d'aquí, s'entén-.

Avui el pacte pitiús és més mal d'engirgolar que trobar un alumne balear que acabi l'escola amb un nivell acceptable de llengua catalana i matemàtiques sense defensar-se en castellà, per molt que lladrin -presentau-me'n un i aquesta columna demanarà el vot per a qui designi l'artífex de la troballa-. Ben mirat, Eivissa i Mallorca van paral·leles pel que fa a l'atomització de les opcions al sud-est del PSOE. Un fet que un dia vàrem llegir com a molt negatiu per als socialistes, però que avui, amb un PP lepenitzat, per ventura mena el vot útil a l'única opció d'esquerres que tendrà la seguretat de superar el 5 per cent imprescindible per no tudar els escrutinis.